Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Biografía

Centenari de la mort de Guillem Reynés Font, arquitecte

Un llibre que aporta estudis inèdits i analitza els projectes modernistes, les influències rebudes i aspectes curiosos de la biografia de l´arquitecte Reynés, conegut per les seves intervencions a Lluc i pels treballs fets per a la família March.

Claraboia. Can March

Guillem Reynés Muntaner, arquitecte (Palma, 1942), després d´haver publicat el 2012 una biografia del seu besavi, el mestre d´obres Gaspar Reynés Coll, ens presenta ara un llibre sobre el seu avi, Guillem Reynés Font (1877-1918), arquitecte provincial i diocesà que morí de manera prematura per culpa de l´epidèmia de grip de 1918. L´autor ja havia publicat unes pinzellades de la seva joventut i vida d´estudiant, tot completant l´edició que de l´arxiu de Reynés Font havia fet el seu altre net Guillem Reynés Corbella (a cura de Elvira González Gozalo i Miquel Seguí Aznar) i l´edició crítica dels seus articles i conferències a càrrec de qui us escriu aquestes línies.

Aquest llibre aporta estudis inèdits i analitza els projectes modernistes, les influències rebudes en les seves obres de maduresa i aspectes curiosos de la biografia de l´arquitecte Reynés, conegut per les seves intervencions al monestir de Lluc, juntament amb Rubió i Gaudí, i pels treballs fets per a la família March. Recordem que les obres més conegudes de Reynés són la torre dels Caps a l´Almudaina, sa Torre Cega a Cala Rajada, els Misteris de Lluc, l´antiga Escola d´Agricultura de Palma, l´església inacabada de Biniamar, el Teatre Principal d´Inca i el Llatzaret de Maó.

De l´atenta lectura d´aquest llibre podem extreure algunes conclusions. La primera és la clara influència, continuada en el temps, de les obres de Puig i Cadafalch en les de Reynés; d´altra banda, la presència a la seva biblioteca de la reproducció d´un monòlit funerari del segle XVII sembla inspirà un dibuix a tinta xinesa d´un misteri de Lluc que sempre s´ha atribuït a Gaudí, quan segurament és obra de Reynés. Un fet que no cal oblidar és que Guillem Reynés pagà de la seva butxaca el Museu de Raixa per evitar que se n´anàs a l´estranger. Per tant, és fals que els Despuig regalassin la col·lecció d´escultures romanes a la ciutat de Palma, com es diu sovint. L´ajuntament de Palma la comprà a la vídua de l´arquitecte el 1923 i ara es pot visitar al castell de Bellver. L´anècdota més simpàtica que hi trobam és que l´Arxiduc li pagà en monedes d´or els plànols que li va encarregar pel seu estudi sobre els castells roquers de Mallorca.

El llibre s´estructura en cinc capítols dedicats al regionalisme, modernisme i noucentisme arquitectònics; els dissenys de Guillem Reynés Font; dades sobre la seva professió; activitats parale·les i notes biogràfiques, sent una de les fonts més fiables el testimoni del seu delineant Antoni Jiménez Vidal. No hi manca un annex amb dades familiars, una completa bibliografia, part de l´arxiu fotogràfic, biblioteca i testimonis de l´activitat del despatx del malaurat arquitecte palmesà.

Compartir el artículo

stats