Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCXXIV)

Rellegir Pla a la vorera del foc

Portada d´El quadern gris de Josep Pla.

DEVOR SOLAPES I ALTRES ENTRETENIMENTS. Aquestes són setmanes d´acumulació de feina i de desordre. Em costa escriure amb regularitat. I per tot això he decidit, Lectora benèvola, A. M., que em demanares llibres sobre "separatisme", fer-te cinc cèntims dels que tenc més a mà sense valoració, ni exhaustivitat.

Victus (La Campana), d´Albert Sánchez Piñol, té el setge de Barcelona i la Guerra de Successió com a temes centrals: personatges, batalles, armes, intrigues, victòries, derrotes i esdeveniments variadíssims formen la trama de les seves nombroses pàgines. Delenda est Hispania (Viena), d´Albert Pont, no és cap pamflet, sinó una anàlisi ben documentada que afronta fets com el repartiment de béns i els drets internacionals. A un pam de la independència. Com hi arribarem i com la viurem (La Magrana), de Vicent Partal, on el director de VilaWeb, amb paraula planera i clara, ens dona les claus del procés independentista amb una perspectiva tan utilitària com sencera. Una aproximació històrica: De l´Estatut a l´autodeterminació de Jaume Bosch (Editorial Base), Cap a la llibertat (Base) de Jaume Sobrequés, Biblioteca del catalanisme (RBA - La Magrana), La rebel·lió catalana (Labutxaca) d´Antonio Baños, Ser independentista no és pecat (Claret) d´Hilari Raguer. Amb belles imatges: Tres dies que van canviar el país (Columna) de Carles Salmurri, Hem fet història (Ara Llibres) de diversos autors amb pròleg de Jordi Basté. 1714. El setge de Barcelona (Angle) de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona. En clau d´humor: Botifarra de pagès (Pòrtic) de Ramon Solsona, Polònia independent (Columna) de diversos autors, Jo només il·lumino la catalana terra (Males Herbes) de Valeri Santmartí, i Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats! (Angle). Escac a l´Estat (Pòrtic) de Pere Martí i Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme (Edicions de 1984) de Joan Esculias. Revoltats. Oriol Junqueras i Justo Molinero (Ara Llibres) i 9N Desclassificat (RBA - La Magrana) de Vicent Partal. La revolució tranquil·la. Carme Forcadell i l´Assemblea Nacional de Catalunya (Rosa dels Vents) d´Andreu Barnils i El bilingüisme mata: del canvi climàtic al canvi idiomàtic (Pòrtic) de Pau Vidal. Catalunya sense Espanya (Pòrtic) de Joan Tàpia i Breu història del procés (Edicions B) de Toni Batllori. 100 motius per ser independentista (Cossetània) de Roger Buch, Moments estel·lars de Catalunya (La Campana) de Joan Bosch i Assumiràs la veu. Una antologia de poemes per la llibertat (Terrícola), reunida per Pau Vadell. Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de Catalunya independent (Rosa dels Vents) d´Elisenda Paluzie i Què en penses, Europa? Els experts europeus parlen sobre la independència de Catalunya (Angle Editorial) de Krystyna Schreiber. Carta a un indecís (Ara Llibres) d´Eduard Voltes i Full de ruta. 140 preguntes sobre la independència (La Mansarda) de Patricia Gabancho. La fam i l´orgull. Un país que s´ha aixecat (Ara Llibres) de Muriel Casals, 100 anys d´estelada. Un segle d´iconografia independentista (Cim Edicions) i La independència explicada al meu fill (Editorial Meteora) de Víctor Alexandre i Dies que duraran anys (Ara Llibres), delfotògraf Jordi Borràs i d´un conjunt d´autors. Això, Lectora curiosa, és un tast d´una tendència que ha augmentat en quantitat i qualitat.

HOMENOT PLA. La segona edició d´El quadern gris va aparèixer el 1969 i va incorporar més de cinc-centes esmenes del mateix Pla i del seu amic Jordi Pujol i Cofan. Emperò introduïa noves errades i conservava les ultracorreccions del puritanisme lingüístic i les males lectures del manuscrit. Després n´hi va haver una tercera edició de 1977 que reproduïa el text de la primera de 1966, així mateix va passar amb la quarta i amb les edicions de butxaca que se n´han fet fins ara. La correcció d´aquesta primera edició a càrrec de Jordi Pla i Bartomeu Bardagí (corrector magnífic que vaig conèixer quan feia feina a l´Enciclopèdia Catalana i que en els articles científics que jo coordinava no va tocar mai res) no sols es reduïen a un rentat de cara ortogràfic, sinó que el fet de treure els barcos, els destells, les querències, els istils, alguna iglésia, algun sapiguer, algun degut a, afectava el lèxic i la sintaxi de l´autor. I Narcís Garolera, el 2012, va fer la "seva" edició d´El quadern gris (Destino). En l´acurada confrontació amb l´original va veure desastres: el text fou reescrit pels correctors amb voluntat d´estil i amb esmenes que anaven més enllà de l´aplicació de la norma lingüística. Per afegitó la segona edició revisada pel mateix Pla i un amic presenta males lectures del manuscrit, solucions ortogràfiques errònies, omissió de ratlles, alteracions de la puntuació del text, canvis en les datacions, abusives modificacions lingüístiques i estilístiques, supressions i addiccions textuals, etc. Un vertader caos. Garolera també ha pogut comprovar que Pla va incorporar al manuscrit fragments impresos provinents d´obres anteriors. El filòleg ha pogut revisar els manuscrits originals conservats per l´Editorial Selecta, però no els de l´Editorial Diana dels anys vint, que es perderen. Aquí ha trobat que algunes correccions no són lingüístiques, sinó morals. Pla evoca un catedràtic de la Universitat que qualifica de "carcamal" i "bercengàs" i que feia unes lliçons que considerava "delirants collonades". En l´edició de Selecta aquest docent passa a ser un "professor" i un "senyor" i les seves classes "delirants explicacions". La clau és que el catedràtic era pare d´un prohom barceloní parent de l´editor Cruzet. En un altre lloc on Pla descriu la pulsió sexual dels adolescents diu "La pressió del membre era tan invadent", que en el text es transforma "La pressió era tan invaïdora." I el lector, sense "membre", queda in albis. En un altre lloc un "gust de merda" a l´original es transforma en un "gust de menta" a la publicació. El treball de Garolera ha seguit un pla de correccions molt estrictes: a) Mantenir els castellanismes acceptats pel diccionari acadèmic: caldo, caliquenyo, cine, maco, viuda. I quan la paraula no és acceptada deixar-la en cursiva: calderilla, falsilla, manguito, novatada, platillo, polvos, quarto, relleno, solterona, tinglado, etc. b) Esmenar errors gràfics que comportaven canvis de significat. c) Restitució de grafies tradicionals de noms de persona. d) Regularitzar l´ús de majúscules i minúscules. e) Fer desaparèixer errates tipogràfiques i males lectures com humitat on havia de dir humanitat, fieltro on filferro, fatalment on totalment, vidre fosc on vidre fos, etc. f) Ha mantingut els empordanismes com allomat per esllomat, arrilat per atrotinat, fesolines per fesola tendra, etc. g) Ha suprimit les ultracorreccions lingüístiques. h) Ha restituït les supressions i no ha acceptat les addicions gratuïtes. i) Ha restituït ratlles del manuscrit elidides i títols d´algunes anotacions que havien estat suprimits. j) Ha restituït els típics guions planians que precedeixen una postil·la o un agraïment.

Una feinada extraordinària que ha deixat el text al més pròxim a l´original. Garolera dixit: "He volgut acostar al màxim el text a Pla, restituir-li el color, l´empordanisme i lliurar-lo de les ultracorreccions que van fer a l´època. Els escriptors sempre van per endavant dels diccionaris i fer el contrari és homogeneïtzar escriptors molt diferents."

He rellegit aquesta edició i he assaborit de bell nou la música planiana, els detalls deliciosos, els adjectius col·locats en el lloc exacte, la sensorialitat fastuosa, la precisió de la frase i la tibantor d´una llengua que va llatina: la força d´un clàssic.

Compartir el artículo

stats