Entre l´aparició literària de Josephine March (1868/69) i la de Calpúrnia Tate (2009) ha passat quasi un segle i mig. Entre les seves vides fictícies, només una trentena d´anys. Josephine (Jo) viu els efectes de la Guerra Civil americana. Calpúrnia, la transició al segle XX, cap a la més trepidant modernitat (màquines d´escriure, telègrafs, ciència biològica evolutiva...). Sens dubte, situacions crítiques i situacions familiars distintes: Jo és filla d´un predicador que, voluntariament va a la guerra perquè creu en l´emancipació dels negres esclaus; Calpúrnia és filla d´un terratinent a Texas, i en la finca del qual hi ha encara la memòria de l´esclavatge. Jo diu que li agradaria ser un al.lot: sap que ser una dona limita les seves expectatives. Calpúrnia no refusa la seva condició femenina (que li imposa saber brodar, tocar el piano i ser educada i dòcil), sinó que vol desenvolupar les seves capacitats com a científica. Jo, una entre quatre germanes, protagonitza Donetes (Little Women), de Louise May Alcott. Calpúrnia, l´única dona entre set germans, protagonitza L´evolució de Calpúrnia Tate (The Evolution of Calpurnia Tate), de Jacqueline Kelly. Les dues es rebel.len de qualque forma. Sense les esperances de Jo i sense la ferma resolució de Calpúrnia les relacions socials sostingudes per la diferència de gènere són capgirades.
La lectura d´aquestes dues propostes literàries ens permet comprendre els grans canvis que s´han produit en el món pel que fa al tractament del protagonisme femení en textos i en la mateixa vida. Jo fa unes primeres passes. Calpúrnia fita un sender, al final del qual potser s´hi entreveu la silueta de Katniss Everdeen, germana gran de dues, protagonista d´Els jocs de la fam, de Suzanne Collins (The Hunger Games, 2008). Katniss és hàbil arquera, potent caçadora i, a la fi, subjecte polític revolucionari en un món postapocalíptic. Katniss ha perdut el pare en una explosió en la mina, la seva mare viu en un estat de permanent depressió, i la família viu en un districte pobre i marginat. Jo-Calpúrnia-Katniss: tres dones, tres moments.
La figura i el paper de la dona en la literatura per a infants i joves té molts de camins per explorar. No hem d´oblidar personatges: Alícia, Heidi, Pippi Langstrump, Mary Poppins, Catherine, la brillant Matilda..., ni autores: Richmal Crompton, Enid Blyton, Tove Janson, Christine Nostlinger, Astrid Lindgren, J.K. Rowling... No hauríem d´oblidar tampoc personatges de la nostra literatura en llengua catalana (Berta, per exemple, de Tot quan veus és el mar, de Gabriel Janer) ni autores: Mercè Canela, Maite Carranza, Hermínia Mas, Maria Carme Roca, Gemma Pasqual, Anna Manso..., o les mallorquines Eusèbia Rayó i Rosa Maria Colom. Ni personatges i autores dels altres àmbits lingüístics de l´estat espanyol: Cèlia, Ana María Matute, Fina Casalderrey, Mariasun Landa, Laura Gallego, Ledicia Costas i la seva Violeta verniana, Miren Agur Meabe...
Tot ha canviat molt. Impossible comentar-ho en un sol article. Ja ens hem passat. En la ficció d´abans, la dona solia presentar-se com un individu humà passiu, feble, abnegat, sentimental, obedient, quan no dretament submís, dedicat a tasques generalment domèstiques, tendra, intuitiva, depenent, familiar... En la d´ara, en general (i bé que cal escriure de manera politicament correcta!), la dona també (remarquem: també) pot ser emprenedora i activa, racionalment intel.ligent, resistent, autònoma... No ens en riguem: els editors també retocaren Donetes al seu moment. Jo ja era massa transgressora!
