UN POETA LLUITADOR. Llegesc Goran Simi?. Un poeta serbi. Un poeta que em presenta l´amiga Simona -krabec a la revista L´Espill, número 56 (Edicions 3 i 4, Publicacions de la Universitat de València). Un poeta que va passar amb la seva dona i dos fills petits tot el setge de Sarajevo. Un poeta que m´ha donat força en aquests temps en què la guerra no es veu pels carrers, però les presons s´omplen d´innocents; Europa d´exiliats, de refugiats i no refugiats; les audiències de judicis injusts a gent bona, i si no anam vius (si no feim el cap viu) la llei mordassa ens deixarà silenciosos com a morts.
He trobat entre les paraules alades del poeta Goran Simi? un fragment dedicat a la poesia que m´ha reviscolat en aquests temps en què es condemna el cantant raper Valtònyc a tres anys i mig de presó per la lletra d´una cançó.
Escolta, Lectora de la vida: "Quan vaig començar a escriure pensava que, amb els versos, el món es podia millorar. I això, de fet, encara ho crec. Quan neix una criatura, per completar la felicitat només falta la poesia. Quan un polític vol fer veure que és savi, cita un vers famós d´algun poema famós. Als enterraments, la tristesa només es pot expressar a través dels versos. Tota la història de la humanitat és plena de versos, els pobles savis recorden els seus governants antics a través dels poetes que escrivien en aquells temps. La poesia és l´únic art que ha aconseguit que se li reconegui el valor de ser el testimoni del seu temps que serà pres en consideració en el futur. Només la poesia pot tenir alhora l´estatus de l´acusat, de la víctima, de l´advocat i del fiscal.
Estic convençut que tres o quatre versos d´un poeta tenen més pes i més poder que qualsevol llibre d´història, on les persones no són més que números.
Podria ser que el meu credo poètic sigui que una persona que no sent ganes de rebel·lar-se no pot ser més que un esclau i que aquesta actitud de rebel·lió m´hagi definit per sempre."
Només per la introducció i l´entrevista, que ha fet Simona -krabec, i els poemes de Goran Simi? aquesta revista val l´alegria. Però també podreu trobar un editorial , "Pensar el terrorisme", en què es comenta que aquesta amenaça global ha de ser analitzada i escrutada i no només blasmada i condemnada o conjurada amb totes les mesures possibles de seguretat, que també. Es defineix el terrorisme islamista com una amenaça molt complexa i multifocal que per un cantó és fruit de la interconnexió que ha propiciat la globalització i per l´altre de la incapacitat de les estructures socials, de les institucions i de les ideologies del món àrab i musulmà per ajustar-se a la democràcia i a la nova època d´un capitalisme basat en la desigualtat i l´alta tecnologia.
El document "La llibertat de pensament" de Benjamin Constant, traduït pel professor Gustau Muñoz, és una joia perquè ens parla de la llibertat de premsa, religiosa i individual amb paraules que ens interpel·len i ens mostren els trets de la modernitat en relació amb èpoques anteriors d´un home que va viure entre 1767 i 1830, va tenir relacions amb Madame de Staël i s´identificà amb els principis de la Revolució Francesa de 1789 i amb els seus resultats. La tensió entre la llibertat individual i el poder democràtic és una qüestió tan d'ara mateix que les paraules d´aquest home del XVIII il·lustrat amb el seu pensament clar i punyent encara ens il·luminen.
Una conversa de Faust Ripoll amb el filòsof Josep Ramoneda clou el volum amb idees d´una actualitat viva. "L´autoritarisme postdemocràtic ja comença a ser clarament un fet i consisteix en llibertat absoluta per al poder econòmic i repressió política i moral. En primer lloc i és una cosa ja sabuda que no hi ha cap llei que digui que capitalisme i democràcia hagin d´anar junts; a l´inrevés, el capitalisme mai no s´ha sentit incòmode amb les dictadures.
Hi ha molta de mitologia sobre la xarxa com a gran factor d´alliberament. Es va començar dient que ara per fi cadascú podrà ser editor de si mateix. Amb la xarxa no ha passat res que no hagi passat sempre amb qualsevol avenç tecnològic. És cert que el fenomen és important i que està molt bé que es doni; que té potencials enormement positius i potencials enormement destructius. L´energia nuclear pot il·luminar tot el planeta o pot fer-lo saltar. Doncs amb la xarxa passa el mateix, pot tenir aquest potencial alliberador o un gran potencial de control sense precedents." Una revista de vertader pensament crític, sedassador.
ANAU A LA LLIBRERIA I SEREU FELIÇOS. Aquí he posat la paraula llibreria en tres sentits. El primer és aquest comerç on venen aquests joies que són els llibres que alimenten la nostra vida. La segona accepció és La llibreria (Impedimenta), una novel·la de Penelope Fitzgerald, una escriptora que va començar a escriure a 58 anys. I la tercera accepció és The bookshop, una pel·lícula extraordinària d´una directora, Isabel Coixet, que no m´agrada com a ideòloga i que admir com a artista. La novel·la, que és un gust amb una traducció magnífica i fidelíssima de l´amic Jaume C. Pons Alorda, ens duu a un poblet anglès a la vorera del mar de Suffolk, Harborought. La protagonista Florence Green, vídua i sense fills (en el film una fantàstica Emily Mortimer) és d´una força, energia i fermesa extraordinàries i vol posar una llibreria al poble. Però hi ha un poder fàctic, Violet Gamart (Patricia Clark en la pel·lícula fa una creació) que no vol la llibreria per pur afany de poder. I aquest conflicte es veu temperat amb la presència del senyor Brundish (genial l´actor Bill Nighy), tancat en el seu casal que és un extraordinari lector i un prodigi d´humanitat i de coratge. Hi ha tot un conjunt de personatges que converteixen la novel·la en un panorama apassionant en què lluiten les forces vives del poble. Penelope Fitzgerald confessava que es va posar a escriure per entretenir el seu marit moribund d´alcoholisme. Puc assegurar que la força i la tendresa de la seva escriptura ens entretén a voler i ens deixa un regust d´amor, de bellesa, de coratge i de valor inoblidable.
El film de la Coixet segueix fil per randa l´enjòlit del llibre amb una protagonista extraordinària i un conjunt d´actors molt ben triats que ja he citat amb alegria. Els paisatges del poblet anglès, rodats en una població irlandesa, són perfectes. Una joia cinematogràfica. No et perdis, Lectora fidel, ni el llibre ni el film.
