Els editors deien, fa uns anys, que la crisi feia baixar més l´edició de ficció que la d´assaig. S´argumentava que el lector d´assaig és més constant i s´especulava un futur per l´assaig acadèmic en edició digital i per l´assaig general, volums més reduïts
En poc temps coincideixen noves publicacions referents a WB: reedicions de títols exhaurits, noves parts de les obres completes o edicions d´aproximació a la seva obra. "La fascinació de persona i de l´obra no deixa altre alternativa que l´atracció magnètica o el rebuig temorenc", escriu Adorno a "Sobre WB"(1995
Concretament, tenim a les mans tres llibres sobre WB, dos amb Pilar Carrera, un com autora "Las Moradas de Walter Benjamin" i l´altre com a seleccionadora, juntament amb Jenaro Talens, "Mediaciones" i un tercer de Frederic Pajak, el segon volum de "Manifiesto Incierto 2".
D´una primera fullejada per una visió general, crida l´atenció una qüestió, que té càrrega de profunditat que val la pena comentar. Consisteix que en moltes aproximacions a les obres de WB, com s´indica a "Las Moradas", sovint es mescla, sinó es confon, la referència a l´escriptor amb la seva l´escriptura. És a dir, en el nostre cas, la personalitat de WB amb la seva obra. Per exemple, un dels tòpics que ens alerta i encara perdura, és el de que es tracta de "l´escriptura d´un fracassat". Convé dir al respecte, per redreçar situacions que, si en la seva vida privada va ser o no un fracassat, no és rellevant. De la seva obra, que té vigència, que és actual, "el fracàs" (no el subjectiu) és un element central del seu discurs. Fracassa la humanitat amb el nazisme. Per altre banda el cas concret del "traductor", figura exemplar en la seva obra, que per definició fracassa ("La tasca del traductor").
Pilar Carreras, fa referència a un altre tòpic citant el llibre de Pajak "Manifiesto Incierto 2" quan aquest defineix WB com "l´esperit de la contradicció", reproduint textualment el que escriu Pajak: "El marxisme, es a dir, la creença en una societat sense classes, és sens dubte l´arma que anima a WB a renegar dels seus pares burgesos. Però el seu esperit de contradicció és insaciable: una vegada convertit en marxista, ha d´atacar als marxistes". Citat per exemplificar, entre altres puntualitzacions que cal fer, la confusió de l´autor amb la seva obra.
La teologia no és aliena a l´obra de WB. "El meu pensament es relaciona amb la teologia com el paper assecant amb la tinta. Està completament amarat d´ella. Però si depengués del paper assecant no quedaria res de l´escrit", "Apunts sobre el concepte de història". Per una banda, està clar que Pajak, a la cita anterior, fa una lectura religiosa del marxisme. Però el marxisme no és una fe, no és una creença. La contradicció està, diu Pajak, entre convertir-se al marxisme i atacar als marxistes. L´heterodòxia de WB és la d´un filòsof materialista que amb coherència amb la seva filosofia, ataca la concepció lineal de la història que tenen, el mateix Karl Marx i els marxistes, quan fan succeir el capitalisme del feudalisme, transició que dialècticament del capitalisme conduirà al socialisme.
El seu amic Gershom Gerard Scholem, autoritat en la Càbala, que ha deixat les més lúcides i documentades teories del moviment místic jueu, pretenia que l´acompanyés a Jerusalem per establir-se i treballar a la Universitat Hebraica, que WB anava allargant (de la mateixa manera com feia amb els pares burgesos, quan el volien situat en un treball estable d´oficinista, que aplaçava amb l´excusa d´acabar el doctorat i seguir demanant ajuda financera). Scholem a "Història d´una amistat", reconeix que un dels motius que el separaven de WB era la "qüestió marxista". Per altre banda Brecht es sentia enutjat per la simpatia de WB amb les arrels jueves i el materialisme, i Adorno que l´hi fa la critica metodològica d´adoptar un discurs marxista que l´hi era aliè. El resultat de tot plegat és que per a tots els costats és acusat de traïdor.
A les Mediaciones, els autors de la selecció adverteixen que no es tracta d´un compendi de textos, sinó d´una col·lecció de fragments del llibre "ni forma ni contingut" compostos a la manera del llibre radicalment original "Carrer de direcció única" (1928) "El fragment és el material més noble de la creació barroca", advertí WB en el "Origen del drama barroc alemany". Interpolar lo minúscul per que "els petits moments particulars" descobreixin "l´esdeveniment històric total", va ser la divisa amb la que va intentar trobar els orígens del present. Deia WB "els avenços més importants i fonamentals en el art no són un assumpte de nou contingut i noves formes; la revolució tecnològica els precedeix a ambdós" (L´Obra d´Art en l´època de la reproductibilitat tècnica)
El dibuixant-filòsof Frédéric Pajak, al 2012 comença a publicar l´assaig gràfic "Manifiesto incierto", del que n´han publicat sis volums a França. El "Manifiesto Incierto 2" (2017), una obra il·luminada per cent cinquanta enlluernadors dibuixos, protagonitzat per Nadja, André Bretón i WB, sota el cel de París, en que textos i dibuixos mantenen igualtat discursiva, evoca París en el temps previ a la 2ªww i a la seva destrucció. Aquest París que ja no existeix. Al 1926 WB s´enamora de París, amor que no és correspost, però no impedeix posar-se a l´escriptura del "Llibre dels passatges".
Al juliol del 36 es troba a casa de Bertold Brecht a Dinamarca alarmat per la guerra d´Espanya. Manté distancies amb el conflicte. S´interessa pel front popular, però amb escepticisme. Un any més tard 1937, té una opinió més definida, reprova l´immobilisme d´aquesta coalició vacil·lant.
A les "Tesis de la filosofia de la història" fustiga als polítics que es proclamen contraris al feixisme, per què segons ell, "traeixen la seva pròpia causa". La confiança cega en el "progrés" i en les "masses", així com la seva "servil inserció en un aparell incontrolable" els treu tot crèdit. Són i seran sempre polítics i res més, i rebutja qualsevol tipus de complicitat amb ells. La història l´hi donarà la raó.
