Sempre és bo començar per la definició de conceptes. El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola després de cultiu, que també ens pot resultar útil como a concepte, defineix cultura com conjunt de coneixements que permet a algú desenrotllar el seu judici crític, però també com aquell conjunt de modes de vida i costums, coneixements i grau de desenvolupament artístic, científic, industrial relatiu a una època, grup social, etc., diu; aquesta és la que en diríem el fet cultural.
El diccionari de l´Enciclopèdia Catalana, curiosament, dedica les seves dues primeres accepcions al cultiu, tan en quan a conreu de la terra com dels coneixements i les facultats de l´home; però afegeix una tercera: es refereix al "conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d'estudi i de lectures, de viatges, d'experiència, etc." Aquesta és la que diríem Cultura.
En podríem fer un compendi anomenant "persona cultivada" aquella persona llegida, informada, plena d´experiències i reflexions (i viatjada, si més no). Alerta no caure en el concepte d´alta cultura, que és el que ens passa pel cap massa aviat. Persona culta és aquella que assoleix amb igual interès i fonamentalment amb obertura de ment el gran ventall de fets culturals, entenent-ho com a formes de vida. Tradició, costums, llengua o religió han d´anar necessàriament al mateix paquet? Aquí sorgeix un problema: el de la [mal] dita identitat cultural i la seva aproximació.
Cultura és tot allò que permet a la persona tenir enteniment. Crec que per alguns cultura és acceptar només allò que pensen que els defineix de qualque manera com a grup, amb allò en què es senten identificats. Fent servir les paraules del filòsof Javier Gomá a qui m´agrada seguir: "el cor és comunitari, la intel·ligència és cosmopolita". Vivim a un món en que etnogràficament ens resultaria molt difícil encerclar als nadius pertanyents de forma clara a un únic fet cultural. Som molts, en canvi, aquells que gaudim -per a mi és el que és, un gaudi- d´haver nascut i viscut en mig del que es podrien dir diversos fets culturals. Som també molts els que pensem que el món en aquest procés de globalització ens aporta més en quan a l´aprenentatge cultural que no ens resta.
Repetesc: desenvolupar el judici crític. És el que em sembla més important. Cultura com a mode de vida, cultura com a aprenentatge intel·lectual, però per damunt de tot, cultura com a eina per al raonament. Punt de partida del tarannà reflexiu. Benvinguda, cultura.
