Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Prosa poètica

´Unes poucas cousas guapas´ de Xuan Bello

El tercer llibre que es tradueix al català de Xuan Bello -un escriptor asturià que abans havia donat a conèixer ´Història universal de Paniceiros´ (2008) i més tard ´La neu i altres complements circumstancials´ (2010)- porta per títol ´Unes quantes coses boniques´

´Unes poucas cousas guapas´ de Xuan Bello

Es tracta d´un nou lliurament d´una prosa amb una modulació tan personal que sembla un gènere literari nou. La prosa de Bello té la forca dels grans escriptors amb un món singular. Un món que s´alimenta de poesia, d´assaig, de relats de tota mena i que te Astúries com a punt de partida. Potser la matriu singular prové de l´ús que en fa dels ingredients: l´autobiografia, l´assaig, la glossa poètica, la filosòfica, el costumisme...

Per a Bello, tot el món comença en la seua aldea natal, Paniceiros, un poble de vuitanta cases des d´on l´autor veu el món: hi ha la terra, el record, els personatges, els costums i, sempre, sempre, la literatura: una observació sobre un arbre pot convocar poetes orientals o nord-americans, per posar un cas, i un personatge de l´entorn, convertir-se en un paral·lel d´un de Dostoievski.

Bello encarna la creació en l´asturià, una llengua que es nega a desaparèixer en aquesta modernitat que busca l´eficàcia pràctica i presumeix d´un cosmopolitisme erràtic. La defensa de les arrels es una idea bàsica per entendre el món des d´una postura de no subjugació. Per a l´escriptor, Astúries es una franja sobre el Cantàbric amb una cultura les branques de la qual es connecten amb fils de l´univers cèltic -emparentada amb Galicia, amb Portugal, amb Irlanda, amb Bretanya- i veïna del poderós univers euscaldún.

Cada capítol de Unas poucas cousas guapas es un tast de delicadesa; estampes on ens arriba un sentiment de quietud, troballes lluminoses entre deixalles quotidianes; en un to moderat, discret, que llenca ponts subtils entre les paraules i la realitat. La mirada de Bello es bella -complaent; ens descobreix sabors inèdits, i ens encara amb una saviesa arcaica nascuda de l´amor a la terra i del coneixement universal. Potser perquè quan un més coneix el món, més sent les arrels. Sense conèixer les arrels no es poden interpel·lar les profunditats de l´ànima.

XUAN BELLO

Unes quantes coses boniques

Traducció de Jordi Raventós

ADESIARA, 120 PÀGINES, 14 €

Las cosas que me gustan

Traducció de José Luis Piquero

XORDICA, 136 PÀGINES, 14,95 €

Compartir el artículo

stats