RAINER MARIA RILKE, EN LA CALMA DE LA PEDRA. Aquests dies (i nits) en què tothom es queixa de la calorota i les converses giren i regiren entorn de les altes temperatures, crec que la poesia podria ser un bon aire condicionat per trobar la temperatura i la serenitat que convenen a un cos humà que no vulgui anar tan atrafegat i explotat per la fúria dels meteors.
Ordenant llibres m´he trobat a les mans Cinquanta poemes de "Neue Gedichte" (Quaderns Crema), traduït al català per dos bons poetes, Feliu Formosa i Joan Margarit, i he nedat molt bones estones dins les aigües d´un creador que s´acosta a les coses i als humans amb el coneixement exacte de la seva fragilitat constitutiva, i amb un moviment energètic potent fa que aquestes coses i persones s´elevin en una transcendència singular. Les coses i les persones es tornen riques mentre el consumeixen en una ignició poètica forta. I mentre llegesc Rilke m´arriba una notícia trista: l´amic i activista cultural Jaume Adrover ha partit amb la Desconeguda.
I ahir, dia set de juliol de 2015, vaig anar al tanatori de Son Valentí per dir el darrer adéu a l´amic Jaume Adrover i consolar la seva dona, la coratjosa i també lluitadora Lieta, i els seus tres fills. Vaig conèixer en Jaume els anys seixanta, quan era un lluitador antifranquista, especialment en els territoris culturals, un resistent, un activista infatigable i un director de teatre apassionat. El 1966 va crear, amb l´ajuda d´escriptors com Josep M. Llompart i Jaume Vidal Alcover, les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la (es feren a Grifé i Escoda i a la Casa Catalana), que foren llumenerets blaus dins la negror dictatorial. L´escriptor Antoni Serra fou detingut mentre feia la seva conferència sobre la frustració dels narradors contemporanis, i la campanya de solidaritat amb ell fou un dels esdeveniments importants antifranquistes d´aquell 1968. Alguns dels noms que hi participaren demostren a les clares la seva importància: Joan Oliver (Pere Quart), Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Joaquim Molas, Ricard Salvat, Xavier Fàbregues, José Luis Aranguren, Joan Triadú, Blai Bonet, Pere Calders, Josep M. Castellet, Joan Sales, Jordi Sarsanedes, Francisco Candel, José Monleón, Alfonso Sastre, etc.
UN HOMENOT! El fet d´acollir a ca seva molts dels convidats de les Aules, va convertir-la en un vertader taller cultural en el qual es practicava la conjunció de la tesi i el plaer. Un fet històric: al menjador de ca seva es va projectar la pel·lícula Viridiana de Buñuel, que el 1961 havia guanyat la Palma d´Or del Festival de Canes i havia estat prohibida per la censura franquista. En Jaume em comentà que els rumors deien que a Espanya només hi havia dues còpies del film. Una la tenia Franco i l´altre l´Església. Idò nosaltres també en teníem una. I feia la mitja. Fou un vertader esdeveniment. Des del 1981 fins al 1990 fou el director del Festival Internacional de Teatre de Palma, que ens va dur les companyies més avançades tant catalanes i espanyoles com europees. Aquest festival va crear un brou de cultiu que impulsà el teatre a Mallorca i multiplicà el nombre d´actors i directors. Tots els que el coneixien poder donar testimoni de la seva generositat en tots els terrenys, la gran capacitat de treball cultural discret i ferm i el seu tarannà analític i crític en temps difícils. Els llibreters de la XXI Setmana del Llibre en Català li dedicaren un acte d´homenatge per la seva feina permanent i ben feta de distribució de llibres (va ser el meu distribuïdor i només puc dir-ne meravelles) en el qual parlaren l´actor Carles Molinet i l´escriptor Antoni Serra, que glosaren amb estimació la seva figura. Sempre va ser en totes les trinxeres de la cultura, i aquests darrers anys del govern del PP que hem sofert ell tenia la mateixa intensitat organitzativa i il·lusionada dels joves lluitadors. Per a mi fou un exemple d´home irreductible, coherent i constant amador de les llibertats i els sabers sobre totes les coses. Volia una societat més educada, més sàvia, més cohesionada i més creativa. I sabia que cal fer feina sempre seguit per aconseguir-ho.
Uns versos d´ "Experiència de la mort" de Rilke m´han fet pensar en ell: "Però quan vas marxar, a través de l´escletxa / per la qual vas anar-te´n / una franja de realitat / va irrompre en aquesta escena: un verd, realment verd, / un raig de sol, un bosc de veritat."
I per acabar vull transcriure uns versos rilkeans que estic segur que també haurien agradat molt a en Jaume Adrover, perquè són una font de consells als aprenents de poetes: "Oh, vella maledicció dels poetes, / que es planyen quan haurien de parlar, / que sempre opinen dels sentiments que tenen / en comptes de formar-los. / Com els malalts, / espleten un llenguatge fet un plany / per explicar què els fa mal / en lloc de convertir-se, ferms, en paraules, / com el pedrer d´una catedral, ferm, / es transforma en la calma de la pedra.".
A Jaume Adrover li concediren el Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma el 1999 "en reconeixement al seu enèrgic compromís amb l´excel·lència cultural i els valors democràtics".
Jaume, els teus amics no t´oblidarem! Just començar el curs farem allò que tant t´agradava: dues taules rodones, una a una llibreria i una a la Universitat, on parlarem de tu i de les teves obres!
