Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Literatura

Llum de Grècia

"Bienamadas imágenes de Atenas". Amb eixe vers de marbre encetava Jaime Gil de Biedma el seu poema ´La calle Pandrossou´

Escena de l´espectacle ´Sócrates´, amb Josep Maria Pou.

Un vers aïllat, amb vocació d´estrofa, dins d´una obra memorable. Hem sigut uns quants els turistes malalts de literatura que,molt poc després d´arribar per primera volta a Atenes, hem buscat eixe carrer entre el dèdal caòtic de la ciutat, i en trobar-lo, ens hem fet retratar baix de la placa blava que conté el seu nom, i retrospectivament hem volgut patir atrocitats i misèries ("Era un lunes de agosto / después de un año atroz, recién llegado") per a gaudir també com el poeta d´un renaixement tan potent i tan senzill, d´estreta i feliç imbricació amb la realitat més plana ("Me acuerdo que de pronto amé la vida / porque la calle olía / a cocina y a cuero de zapatos").

Ara que tant es parla de Grècia, ara que es despatxen les vides i el futur dels grecs amb una frivolitat que esgarrifa, algú haurà de dir -per si serveix d´alguna cosa- que no hi ha més llum que la de Grècia. La que ve del passat remot on es trencà l´obscuritat del pensament quan encara no ho era, la que convida a la mar, a les travessies, als descobriments, la que va crear una arquitectura de mites encara insuperada, la que conserva el fulgor de les paraules d´Homer, de Píndar, de Sòcrates, la que es manté jove com un estiu etern perquè en realitat és un estat mental. És la idealització d´un món perdut però present i que representa l´urna grega cantada per John Keats, és el somni romàntic i la llibertat buscada i lluitada -parafernàlies a banda- per Lord Byron, morint a Missolonghi. És el viatge al·lucinat i desacomplexat de Henry Miller plasmat en un llibre que és una meravellosa declaració d´amor a Grècia, El colós de Marussi, i és eixe mateix colós, el poeta Katsimbalis, una nit entre versos i ebri de vi i d´amistat, imitant el cant d´un gall i despertant des de l´Acròpolis d´Atenes tots els galls de l´Àtica en una contagiosa cadena de ressonàncies que envoltarà el món. És Lawrence Durrell recorrent i contant-nos la miríada fabulosa d´illes que com una diàspora de la felicitat s´estenen fins a Creta, és l´ombra allargadíssima de Bizanci i el soroll salvatge i guerrer dels almogàvers. Són les muntanyes i les valls de Creta, és Knossos i els seus dofins eterns revelant un art de vida, és Carles Riba evocant Súnion des de lluny amb un crit d´alegria, són les planícies calcàries inundades de sol i records de mítiques batalles. És Gerald Durrell creixent despreocupat i feliç entre menuts animals i torrents de llum, allà a Corfú. És l´Alexandria de Kavafis fundada pel gran rei com una prolongació de Grècia a l´altra banda de la mar, i és l´hel·lenisme. Són els poemes bellíssims i els dies inquiets de Giorgos Seferis, és la venturosa música grega de la qual va parlar Borges, són els colors i la sonoritat de les pedres d´Epidaure, és una casa d´ensomni a Kardamyli on Patrick Leigh Fermor descansava i llegia entre viatges per la Grècia més fascinant i més profunda.

I també són vesprades tèbies entre gelats, glops d´ouzo i cafès espessos, sempre acompanyats d´un got d´aigua, o aquells quioscs de la plaça Omònia gloriosament folrats de dalt a baix de pornografia, o l´amabilitat exquisida i senzilla de la gent, la vitalitat bulliciosa de les nits, o l´ombra del cos inversemblant del faune Pan i les seues nimfes, sempre d´anada i tornada del Parnàs, rebolicant la vida. i de nou Gil de Biedma: "Si alguno que me quiere / alguna vez va a Grecia / y pasa por allí, sobre todo en verano, / que me encomiende a ella". Doncs això, que a ella m´encomane.

Compartir el artículo

stats