Hi ha històries de misteris, fantàstiques, terrorífiques o de suspens que atrapen el lector tant per la naturalesa del fets descrits (visons horribles, malsons truculents, assassinats...) com per la gradació amb què són narrats. I si, endemés, la història presenta una contenció intencionada de sang i fetge, hom podria dir que el lector no pot trobar cap excusa per deixar de banda la lectura del relat, i la trama, com una serp, enverina la seua voluntat fins el tomb final. D´aquest poder que pot arribar a exercir un clima narratiu, ens en dóna bon exemple la novel·la que ens ocupa aquestes línies, Dos metres quadrats de sang jove, on el seu autor, Xavier Aliaga, aboca al seu text les convencions del gènere de la novel·la negra, altrament dita policíaca, o com diem per aquestes contrades, "de lladres i serenos", i ho fa amb una prosa àgil, llegidora i amb els recursos adients per atrapar i emmetzinar el lector -jove o adult, tant se val- amb dosis d´intensitat variable.
El salvatge assassinat d´un jove periodista, Manel Torres Albiach, en la mateixa redacció del diari digital alternatiu La Ciutat Digital, nascut sense interessos espuris darrere, lliure per tal de combatre el periodisme caduc i caspós de la ciutat de València, serà el cas encarregat d´investigar un inspector de raça negra, Feliu Oyono, junt a una companya, l´agent Amalia Vigarany, i descobrir l´autor, o autors, dels fets. Un policia descregut i irònic -o irònic per descregut- de parla catalana -si bé improbable sí possible-, una agent amb una vida i un passat impenetrables, uns dirigents polítics valencians corruptes per sistema i natura -un punt fort de la narració i el més creïble, potser per coincidències amb la realitat valenciana recent-, una societat valenciana vivint en el llimbs; aquests són els elements amb què Aliaga ha ordit la trama de la seua novel·la. Una trama explicada amb un llenguatge que es vol despullat d´efectes retòrics o barrocs, ajustat, amb descripcions justes i clares, i uns diàlegs àgils que suporten l´acció. La disposició i distribució dels diferents elements narratius (descripció dels fets o la visualització de les escenes, la intriga de la investigació, la vida dels personatges, els tripijocs polítics, el paper -el poder-de la premsa independent i lliure), ben teixits i dosificats, entretenen i atrapen l´atenció del lector intentant descobrir pistes darrere els indicis que se li van mostrant a poc a poc, però amb intensitat calculada.
Dos metres quadrats de sang jove és un text plenament recomanable per a tota mena de lectors, lectors curiosos que es deixen enxampar per una narració que, sota una aparença de literatura menor, posem per cas, se´ns revela intel·ligent i sòbria. Una lectura satisfactòria, doncs. Benvinguda la publicació d´aquesta novel·la, com benvinguda és la iniciativa de l´editorial Alrevés en voler oferir al lector en català una col·lecció, "crims.cat", amb vocació d´omplir el gran buit en el mercat de llengua catalana de novel·les criminals (negra, policíaca, espionatge, detectivesca, enigmàtica, etc.). Una editorial, doncs, amb idees clares que ha irromput amb bon peu i bon criteri, com ens demostra la publicació d´aquesta novel·la de Xavier Aliaga.
