NOTES D´UN CAMUSIÀ. Un clàssic és un escriptor que no s´acaba mai, que sempre et diu coses noves, que et deixa entrar en la seva obra per qualsevol lloc, que amb la lletra del passat il·lumina problemes del present, que és rellegible a voler, que és inacabable, que es fa estimar sempre... Així és l´escriptura de Camus: aquest home tan mediterrani, amb un físic "a lo Bogart", una passió per les dones, una seducció pel teatre, un desfici decidit pel futbol, una adoració pel sol i pel mar i unes ganes de transformar el món vell i caduc per convertir-lo en nou, just, igualitari i en pau.
Tot això el converteix en un material humà complex, ombrívol, orgullós, fet d´una mescla d´ironia i de malenconia, seductor frenètic, carregat amb el pes dels seus orígens humils i colonials en un París bufa i ple d´estufera, un home esquarterat entre la gravetat tensa i detallista de la seva moral i el gust pels plaers solars i carnals i que defensa un humanisme sense il·lusions vanes i mentides vertaderes, sense gulags ni dogmes, sense pena de mort i injustícies.
D´Albert Camus m´entusiasma la relació amb els autors que fonamenten el seu pensament filosòfic i la seva estètica literària. Camus no anava de sistemes filosòfics abstractes i plens de gran mots i interrogacions metafísiques. Ell era l´homme revolté, l´home nietzscheà, l´home agnòstic, l´home agnòstic que en lloc de consumir la lletra filosòfica establerta s´estimava més assaborir, nodrir-se amb el pensament encarnat en la literatura i l´art. Dostoievski, Proust, Faulkner, Voltaire o Cervantes són alguns dels seus clàssics. Record una vella edició sud-americana de Los poseídos, aquella adaptació tan creativa per al teatre de l´obra dostoievskiana que em va endinsar en l´ànima humana i les seves profunditats sondables gràcies a l´escriptura. Camus deia: "Per a mi Dostoievski és abans de res l´escriptor que, molt abans de Nietzsche, ha sabut discernir el nihilisme contemporani, definir-lo, predir les seves monstruoses continuacions i intentar mostrar les vies de salut".
800 NÚMEROS DE ´BELLVER´: PER MOLTS D´ANYS I BONS! Estic molt content d´aquesta celebració dels 800 números d´aquest suplement literari que segurament hauria agradat molt a Albert Camus perquè d´una forma coral, amb nombrosos col·laboradors d´idees ben diferents, amb la pràctica de les llibertats del pensament i de l´escriptura, s´ha dedicat d´una forma constant, setmana rere setmana, a discernir, a sedassar, a analitzar o sigui a fer crítica de la bona d´una realitat literària àmplia, complexa i actual per orientar els lectors. Bellver és una brúixola literària amiga, un far cultural humil i ferm entremig de les convulses i procel·loses tempestes que esclaten i ataquen per totes parts i bandes per convertir els humans, a nosaltres, pobres humans de cervell, cor, nervis i sang, en robots, en ramats, en individus d´un pensament únic. Bellver sap, com mestre Camus, que la filosofia viva d´avui en dia es fa en els llibres de poemes, en les novel·les, en els textos teatrals, en els còmics, en l´expressió literària que sap amb la seva força i energia plàstica travessar tots els llenguatges i donar-nos eines per ajudar-nos a viure. Bellver sap que la bona literatura és una font de creixement humà, de salut, d´alta gràcia, de consolació, de gaudi. I això ho hem d´agrair a la persona fundadora de Bellver, Pedro Pablo Alonso, lector apassionat i obert a llenguatges i llengües, que posà els fonaments i ginyà el camí que calia fer; i també cal agrair la continuïtat als altres coordinadors fins a arribar a Xisco Rotger, que puc assegurar que m´estimula a escriure cada setmana amb una vitalitat admirable. Gràcies a tots! I gràcies als lectors que d´una forma senzilla i cordial em fan arribar de tant en tant senyals de fum en què em confessen que amb les meves notes volanderes han descobert un bon llibre, un nou autor, un film engrescador o una música d´aquelles que et fan companyia.
TORN A CAMUS, QUE DEIA: "SI VOLS SER FILÒSOF, ESCRIU NOVEL·LES". Camus és el nostre contemporani magnífic que ha anticipat i denunciat moltes de coses del nostre present: les guerres i revolucions menjadores d´humans, les ideologies i les religions assassines, els totalitarismes i els terrorismes cecs, i ha defensat la solidaritat i la justícia. Era un indignat avant la lettre. Era periodista, novel·lista, teatrer, anarquista, filòsof, hedonista, creador de nous llenguatges, anticolonialista, pagà, pragmàtic, anticapitalista, fill de pobres i fidel als seus i, sobretot, escriptor. Vivia la noblesa de l´ofici i escrivia al servei dels que sofrien la història. Escrivia per ajudar-nos a viure en temps difícils.
Camus sempre defensà la importància i l´essencialitat de l´educació per a tothom. I m´impressiona la deixa d´amor i de reconeixement al seu mestre, Monsieur Germain, que el va fer entrar en el camí de les lletres i aconseguí que la família el deixàs estudiar. L´endemà del dia que li donaren el Nobel, Camus deia al seu mestre algerí: "Sense vostè, sense aquesta mà afectuosa que heu donat al nin que jo era, sense el vostre ensenyament i el vostre exemple, res de tot això no hauria succeït."
Estimat, Lector, mon semblable, mon frère, llegeix Camus i sabràs el que és bo, sabràs i assaboriràs lletra viva.
