Mossèn Alcover, quan arreplegava rondalles de boca del poble, en prenia nota a unes llibretes que venturosament encara se conserven. Les hi transcrivia de manera aproximada a com les hi havien contades i les guardava per després dar-los la forma adequada a la publicació.
La rondalla que titulà "N´Estel d´Or", paral·lela a les que circulen amb noms com "Ventafocs", "Cenicienta" i altres que vérem, fou redactada a partir d´aportacions de tres narradors, totes tres refoses en una sola anotació, que conté línies barrades, rectificacions i fragments interlineats, entre els quals s´entreveu una primera redacció que venia a dir que la mestra, que sempre prometia a la nina que, si fos sa mare, li daria pa i mel, acabà convencent-la perquè matàs sa mare i ella se podria casar amb son pare. Tant li va insistir que un dia Na Catalineta acabà dient-li:
"-Ja la mataré. I com ho tenc de fer per matar-la?
"-Has de demanar pa i botifarró, ella obrirà sa pastera per donar-lo-te, i com s´hi acalarà, tu li tires sa coberta a damunt, quedarà aufegada, l´ajeus en terra, li poses un tros de botifarró dins sa boca i un tros de pa dins sa mà i figura fer un gran plors diguent: "Mesquina de mi, que ma mareta s´és aufegadeta menjant pa i botifarronet!" La gent s´ho creurà, i llavò ton pare se podrà casar amb mi, i seré ta mare.
"Na Catalineta va fer lo que sa mestra li havia comanat i tothom se va beure que sa mare s´era aufegadeta menjant botifarronet."
És evident doncs que, almenys a una de les versions que contaren a Alcover, l´heroïna matava sa mare amb tota intenció, seduïda per les promeses de la futura madastra. El canvi que trobam en el text publicat, que converteix el parricidi en accident involuntari, podria haver estat obra del mateix Alcover, però també podria esser que les altres versions no contenguessin el passatge i Alcover les hagués preferides. El crim és absent de la gran majoria de versions registrades a les col·leccions més diverses. A moltes, la rondalla comença quan la madastra ja és casada amb el pare de l´heroïna. De versions amb parricidi, només tenc notícia de dues, una de Catània i una de Còrsega.
Com que la pràctica de recollir rondalles i transcriure-les s´inicià amb els germans Grimm, a principis del XIX, no tenim a penes documentació de la tradició oral anterior. Possiblement hi hauríem trobat molts més casos de Ventafocs assassines de sa mare, sobre les quals hauria actuat una forma de censura, obra dels narradors orals mateixos per eludir un fet mal d´acceptar com és que la jove virtuosíssima, víctima innocent de la madastra o de les germanastres, que ha d´inspirar simpatia i compassió, hagués matat sa mare pròpia. Els públics d´altres temps devien admetre allò que els més moderns ja no toleraven.
Podria esser, doncs, que, en la forma més primitiva, Na Catalineta hagués tengut culpa en la mort de sa mare i una censura exercida pels transmissors orals n´hagués anat eliminant aquest tret, només conservat avui en unes raríssimes versions. D´una manera semblant al cas que comentam, la censura va actuar sobre una rondalla dels germans Grimm. A la primera edició (1812-1815) dels seus Kinder- und Hausmärchen (Rondalles d´infants i de la llar), a la titulada Blancaneus (Sneewittchen), la perseguidora de l´heroïna no és la madastra, sinó la mare bona; però, en edicions posteriors, la mare hi és substituïda per la madastra, i així va arribar a la 7ª (1857), la que se reedita regularment. En canvi, N´Alcover no va fer aquesta alteració a la seva rondalla corresponent, "Na Magraneta´", en què la mare vertadera, que concebé la filla menjant-se una magrana (d´aquí li ve el nom), dóna orde de matar-la a uns negrets i després, quan sap que l´al·lota ha sobreviscut, hi envia una fada a fer-la malbé.
La mitja taronja
No és tan difícil trobar versions en què la perseguidora de l´heroïna d´aquesta rondalla sia la mare bona: que una mare carnal, personatge secundari dins la rondalla, atempti contra la vida d´una filla pròpia és més tolerable que no que l´heroïna mati sa mare; per això l´atenuació, diguem-li la censura, no hi va operar amb tanta força.
De la Ventafocs, N´Estel d´Or, Cenicienta, Cendrillon o com la volgueu anomenar, se´n podrien escriure articles i més articles i no acabaríem. Ja té dedicats llibres de centenars de pàgines, com el de Miss Cox i el d´Anna B. Rooth. Als lectors que tenen ganes de saber-ne més la prima, si no m´ho heu de trobar lleig, els remetria als comentaris que acompanyen la rondalla d´Alcover a l´edició de l´Aplec, tom IV, publicada per l´editorial Moll (2006), preparada meva amb la col·laboració d´En Jaume Guiscafrè. Ara és un bon moment per adquirir-la. Allà hi trobaran la bibliografia essencial sobre el tema. També hi trobaran una rondalla curiosíssima titulada "Na Francineta", en què, entre altres particularitats, l´heroïna no hi és identificada assajant-li la sabata clàssica, sinó gràcies a una mitja taronja, que l´heroïna presenta coincident amb l´altra mitja, la que el rei fa passejar cercant la que li correspon.
