Peix, coca, bacallà, llagosta, bonítol, truita, macarrons, gerret, arròs, sopes, frit... Tots ells s'adjectiven sovint com a mallorquí/na o a la mallorquina. Fa falta qualificar tot el que es fa a l'illa amb l'apel·latiu de mallorquí? No ho sabem ja que és d'aquí? Atès que són diferents de com es fan a altres indrets, perquè no diem panades, rubiols o crespells mallorquins? El més curiós és que els plats més reconeguts i internacionals que tenim - possiblement el tombet, la sobrassada i l'ensaïmada- no precisen de cognom.
Ingredients:
Peix (anfós, pàguera, déntol... o de piscifactoria), patates, tomàtigues de ramellet, tomàtiga, julivert, bledes, espinacs, 1 manat de grells, alls, porro, panses i pinyons, galeta capolada, oli, llimona, sal, pebre bord i pebre bo.
Preparació:
Fregirem patata suficient per cobrir el fons d'una rostidora o greixonera.
Per damunt hi posarem el peix, net i escatat, adobat amb sal, pebre bo, pebre bord i un poc de suc de llimona.
A part, dins un morter, capolarem 3 o 4 tomàtigues de ramellet pelades, assaonades amb sal i oli i, tot ben lligat, ho escamparem damunt el peix.
Introduirem el peix dins el forn a foc moderat.
Mentre, netejarem, tallarem fineta i assaonarem la verdura: un bon manat de julivert, un altre de bledes, un d'espinacs, uns grells, 1 o 2 porros, unes trinxes de tomàtiga, una grapada de panses i una altra, més petita, de pinyons. La mesclarem bé i la tremparem amb oli, sal, pebre bo i pebre bord.
Als 15 minuts de coure (si hagués fet falta hi afegiríem un poquet d'aigua), traurem la rostidora del forn i per damunt el peix hi escamparem la verdura. Aquesta, amb un bon gruix, ha de cobrir totalment el peix.
Per damunt de la verdura hi escamparem un sostre fi de galeta capolada.
Tornarem a enfornar el peix, ara amb la verdura a la que cobrirem amb alguna protecció perquè no es cremi (fulles de col o de bleda o paper d'alumini).
Passats un minuts, llevarem la protecció perquè la verdura se gratini i surti cruixent. Poc després ja es podrà servir.
La recepta està basada en una que ens facilità Francesca Sáez d'Alaró.
