Fa dies que observo les obres. Estan adequant un aparcament, i al cartell hi posa el logotip de "Illes Sostenibles", és a dir que està finançat amb l´Impost de Turisme Sostenible (ITS). És sostenible per sí mateix un aparcament de cotxes? Depèn de la finalitat, com tot allò que feim. Però m´ha donat per reflexionar sobre el tema i aquí ho comparteixo.
La sostenibilitat no és mai un destí, sinó un procés. La pròpia definició del desenvolupament sostenible conté una trampa en la seva aplicació que fa que costi d´entendre. Diu: "És aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions". Com es pot decidir en el present, sobre un futur que desconeixem?
La definició és del 1987, i des de llavors la ciència de la sostenibilitat ha intentat treure´n claredat. Ara bé, veient el delicat estat de salut del planeta, no està resultant senzill. Mentrestant la mateixa paraula s´ha banalitzat, i se n´ha fet màrqueting verd a balquena. Ara tot ha de ser sostenible, natural i sense additius, sense entrar en el fons del que això vol dir. És per això que quan es té la valentia de crear un "Impost de Turisme Sostenible" finalista, és el moment de ser clars en quina definició s´està emprant.
Un anunci del Govern ens convida a consultar tots els projectes finançats amb l´ITS a la web illessostenibles.travel. Semblava que aquí ho podríem aclarir, però només trobam un llistat amb el títol del projecte, illa, import i any. Vaja idò, seguim en la indefinició. Igualment se´ns explica el percentatge de projectes iniciats, però no veiem els finalitzats, resultats ni allò après en el procés. Llegint alguns dels títols, sembla que s´està avançant en la bona direcció: restauració d´hàbitats, renaturalització de torrents, monitorització de posidònia, neteja de litoral protegit, i molt més. El primer any, el 2016 es va dedicar un 38 % dels projectes a infraestructura hidràulica, ja que hi havia moltes mancances en aquell moment. Encara que s´ha de recordar que la Unió Europea ja obliga per directiva a la recuperació integral de costs i que el preu de l´aigua pagui la infraestructura d´aigua. De fet l´any 2017 ja només un 20% de l´impost finança l´aigua. Sembla que es va reorientant.
La reflexió ve a recordar que vivim en el millor laboratori de sostenibilitat que hi ha: una illa. A les illes experimentam la limitació de recursos de manera molt directa: el territori, l´aigua, etc.. En aquest context és una bona oportunitat per les Illes, disposar d´un fons com l´Impost de Turisme Sostenible que tengui cura dels recursos. Ara bé, fa falta afinar en la seva aplicació, i sobretot saber-ho explicar tant als qui hi vivim com als qui ens visiten. Ells son els qui aporten, i així podran entendre com estam tenint cura d´aquest tresor natural. La sostenibilitat s´aprèn, i ningú en neix ensenyat, és un espai creatiu a on innovar. I com? Idò podem començar mirant als altres països que duen anys avançant cap a aquest incert però necessari destí. Es fa investigant, aplicant i comunicant els resultats, en un bucle continu. D´aquesta manera es pot crear el necessari clima d´optimisme per poder avançar en sostenibilitat.
Mirant cap al nord veiem l´Agència Europea de Medi Ambient, com a exemple de proporcionar informació independent sobre el medi ambient, que serveix als ciutadans i als agents socials i a qui han de prendre les decisions per poder avaluar les polítiques ambientals. Un altre és l´agencia americana de medi ambient (EPA), pionera ja a l´any 1970. Sense anar tan enfora a Menorca ja fa anys que l´OBSAM fa aquesta necessària funció de servir d´unió entre investigació, gestió i divulgació de les qüestions socioambientals.
Podríem entrar en un llarg debat sobre si la indústria del turisme pot arribar a ser sostenible o si es tracta d´un oxímoron. Encara que, a la vegada que ho fem, estarem rebent i donant de menjar, sostre i gaudi a 14 milions de persones. Això es tradueix en què estam important matèria i combustible, extraient aigua, generant residus, emissions i aigües residuals equivalents aquest volum de gent. Què no és poca, i va en augment.
Va ser un encert restablir l´impost el primer any, perquè ja es varen poder recaptar 30 milions d´euros, el segon any 60 i aquest se´n preveuen 120 havent-ne doblant l´import. Seria lícit dedicar, com a mínim un 1% del fons a crear coneixement i gestió sobre el propi impost. Només enguany ja suposarien 1,2 milions d´euros dedicats a aprendre i explicar la situació. Estaria molt bé poder tenir un Observatori de Sostenibilitat, que ens anés donant llum sobre els avanços, lents però constants i sobretot necessaris, imprescindibles. La situació d´ara és com la de conduir un cotxe de motor potent a gran velocitat sense tenir el panell d´indicadors, ni veure senyals a la carretera. Es pot fer, però no deixa de ser temerari.
De cada vegada més col·lectius s´apunten a la sostenibilitat. Ara bé, mentre no s´expliqui la importància d´aquest mot podem caure en el tan adobat terreny de la banalitat. Sostenibilitat és tenir cura dels processos que preserven la vida dels ecosistemes. I a n´aquestes alçades cuidar la terra i la mar ja no és quelcom optatiu, és un deure col·lectiu. L´esforç val la pena, pens que compensa.
