Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Des de Sèrbia

Des de la distància

Edifici de la Ràdio Televisió Iugoslava bombardejat, gairebé vint anys després.

El dia que surti publicat aquest article compraré el Diario de Mallorca i, des d´un cafè d´Algaida mentre prengui una clara, li pegaré una ullada. Serà una sensació estranya, perquè per motius personals he hagut de tornar a Mallorca durant una temporada que no sé ben bé quin temps s´allargarà, llegir sobre les experiències que he viscut a Belgrad gairebé un any i mig€ i la primera pregunta que ara em fan molts: com és la gent de Sèrbia?

Si els he de definir en una adjectiu, tot i ser ben conscient que això suposa simplificar-ho tot massa: bonhomiosos. Després de massa anys sentir que els serbis havien estat els "dolents" durant les guerres que varen assolar més d´una dècada els diferents estats que abans havien format Iugoslàvia, tractar-los directament, saber que les ferides obertes durant la II Guerra Mundial s´havien clos en fals durant el llarg període del mariscal Tito€ em va confirmar el que pensava: no tot és senzill com dir que ells eren els culpables dels desastres de la guerra i la resta de combatents els innocents que passaven per allà.

Quan arribes per primera vegada a Belgrad, impressionen dos edificis públics bombardejats durant el 1999 per les forces de l´OTAN, sense autorització del Consell de Seguretat de l´ONU, i que es va decidir no restaurar com a record del que havia passat. Entre els mesos de març i juny d´aquell any, varen caure bombes disparades sobretot per tropes americanes, amb el suport de l´exèrcit espanyol. Segons les fonts, hi va haver a prop d´un miler de víctimes sèrbies en total (dades de l´OTAN) o de més de cinc mil baixes civils (dades del govern serbi).

El primer edifici preservat així com va quedar aleshores és el ministeri de Defensa, al bell mig d´una de les vies principals de la ciutat. El segon, més amagat, és l´antiga seu de la Ràdio i Televisió de Iugoslàvia (RTJ), a la part de darrere d´una de les esglésies ortodoxes més esveltes, sant Marc, d´un color vermellós. Aquest edifici va ser bombardejat al vespre, mentre vint-i-escaig de periodistes preparaven les notícies per al dia següent: tots varen morir, fins i tot els que no ho feren a l´acte no pogueren ser salvats pel pes de les restes, perquè, si les movien, els esclafaven€ una placa amb un sol mot, un signe d´interrogació, la data de l´atac, i el nom de les víctimes recorda aquest fet. La paraula, escrita en alfabet ciríl·lic és ´??????´, ? ´za-to?´ en llatí, que vol dir ´per què?´

Gairebé vint anys més tard, la vida ha continuat, les relacions amb Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Macedònia s´han anat normalitzant, amb daltabaixos de tant en tant, sobretot amb els croates i bosníacs, mentre que la declaració unilateral d´independència de Kosovo ara fa deu any és encara una qüestió que marca la política internacional sèrbia, ja que gran part de la Unió Europea (tret de Grècia, Romania, Eslovàquia i Espanya) els posa com a condició per a l´ingrés el reconeixement com a nou estat, amb l´empara sobretot dels Estats Units d´Amèrica, que treuen un rèdit econòmic increïble d´aquestes terres, amb una població, la kosovar, emperò, de les més pobres de tot Europa.

Malgrat tot, la gent a Belgrad és feliç menjant castanyes i blat de les Índies torrats, durant l´hivern, o gelats, gran quantitat de gelat de tot tipus, a nombroses paradetes obertes a tot arreu als carrers i passejos belgradesos en l´època primaveral i estival, amb un somriure quan t´atenen als comerços i restaurants o t´indiquen com arribar al centre de la ciutat€

Compartir el artículo

stats