El dia que surti publicat aquest article compraré el Diario de Mallorca i, des d´un cafè d´Algaida mentre prengui una clara, li pegaré una ullada. Serà una sensació estranya, perquè per motius personals he hagut de tornar a Mallorca durant una temporada que no sé ben bé quin temps s´allargarà, llegir sobre les experiències que he viscut a Belgrad gairebé un any i mig€ i la primera pregunta que ara em fan molts: com és la gent de Sèrbia?
Si els he de definir en una adjectiu, tot i ser ben conscient que això suposa simplificar-ho tot massa: bonhomiosos. Després de massa anys sentir que els serbis havien estat els "dolents" durant les guerres que varen assolar més d´una dècada els diferents estats que abans havien format Iugoslàvia, tractar-los directament, saber que les ferides obertes durant la II Guerra Mundial s´havien clos en fals durant el llarg període del mariscal Tito€ em va confirmar el que pensava: no tot és senzill com dir que ells eren els culpables dels desastres de la guerra i la resta de combatents els innocents que passaven per allà.
Quan arribes per primera vegada a Belgrad, impressionen dos edificis públics bombardejats durant el 1999 per les forces de l´OTAN, sense autorització del Consell de Seguretat de l´ONU, i que es va decidir no restaurar com a record del que havia passat. Entre els mesos de març i juny d´aquell any, varen caure bombes disparades sobretot per tropes americanes, amb el suport de l´exèrcit espanyol. Segons les fonts, hi va haver a prop d´un miler de víctimes sèrbies en total (dades de l´OTAN) o de més de cinc mil baixes civils (dades del govern serbi).
El primer edifici preservat així com va quedar aleshores és el ministeri de Defensa, al bell mig d´una de les vies principals de la ciutat. El segon, més amagat, és l´antiga seu de la Ràdio i Televisió de Iugoslàvia (RTJ), a la part de darrere d´una de les esglésies ortodoxes més esveltes, sant Marc, d´un color vermellós. Aquest edifici va ser bombardejat al vespre, mentre vint-i-escaig de periodistes preparaven les notícies per al dia següent: tots varen morir, fins i tot els que no ho feren a l´acte no pogueren ser salvats pel pes de les restes, perquè, si les movien, els esclafaven€ una placa amb un sol mot, un signe d´interrogació, la data de l´atac, i el nom de les víctimes recorda aquest fet. La paraula, escrita en alfabet ciríl·lic és ´??????´, ? ´za-to?´ en llatí, que vol dir ´per què?´
Gairebé vint anys més tard, la vida ha continuat, les relacions amb Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Macedònia s´han anat normalitzant, amb daltabaixos de tant en tant, sobretot amb els croates i bosníacs, mentre que la declaració unilateral d´independència de Kosovo ara fa deu any és encara una qüestió que marca la política internacional sèrbia, ja que gran part de la Unió Europea (tret de Grècia, Romania, Eslovàquia i Espanya) els posa com a condició per a l´ingrés el reconeixement com a nou estat, amb l´empara sobretot dels Estats Units d´Amèrica, que treuen un rèdit econòmic increïble d´aquestes terres, amb una població, la kosovar, emperò, de les més pobres de tot Europa.
Malgrat tot, la gent a Belgrad és feliç menjant castanyes i blat de les Índies torrats, durant l´hivern, o gelats, gran quantitat de gelat de tot tipus, a nombroses paradetes obertes a tot arreu als carrers i passejos belgradesos en l´època primaveral i estival, amb un somriure quan t´atenen als comerços i restaurants o t´indiquen com arribar al centre de la ciutat€