Pel poc que l´he coneguda, diria que a l´Administració Local s´hi dóna el nivell més directe i autèntic de la funció pública. En un ajuntament es viu la realitat en el dia a dia. Allà és a on hem pogut escoltar la frase que molts pensen, i pocs verbalitzen: - Medi ambient? Bah, si és un tema menor! Concretament, aquesta frase s´ha pogut escoltar en l´àrea d´urbanisme. En el moment de repartir vara i regidoria molts van a per hisenda, urbanisme, però medi ambient? A qui interessa?
Hi ha una anècdota del segle passat, quan estudiàvem ciències ambientals i un company va anar a oferir-se a fer el projecte final de carrera a l´Ajuntament de Palma sobre el disseny d´una anella verda per a la ciutat. Ell proposava connectar els parcs existents amb l´exterior de la via de cintura i que se´n creassin de nous per oferir, així, vies de sortida cap a la natura. La frase de resposta del responsable d´aquell moment va ser: Es que esto aquí no lo hacemos, más bien, no interesa. Potser sigui graciosa com a anècdota, però com a realitat és dura. Que en una ciutat a on hi conviuen quasi mig-milió d´éssers humans, la natura sigui un tema que no interessa, porta conseqüències a molts nivells. Sortosament per a tots els qui habitam o visitam Ciutat ara, ja es projecten boscs urbans i es pensa en connectar el verd urbà.
Als pobles i ciutats, el medi ambient, curiosament, es correspon a les funcions vitals de la societat: proveïment i evacuació d´aigua, ús de l´energia, trasllat de residus, mobilitat i verd urbà, són funcions bàsiques del metabolisme col·lectiu. Basta que un dia qualsevol rebenti una canonada d´aigües residuals i ja ho crec que es fa evident la importància de la gestió ambiental. Sí, tot això també és medi ambient. Enlloc de pensar en què és un tema accessori, hauríem d´anar pujant-lo en l´escala de prioritats, cap a tema essencial.
El que ens costa més de tot és avançar-nos a les situacions, saber que els parcs s´han de preveure abans d´urbanitzar la ciutat, que els aqüífers s´han de vigilar per assegurar que trobarem aigua bona, la recollida de residus s´ha de planificar perquè funcioni de manera òptima, la informació ha d´arribar i s´ha d´educar als ciutadans i tot això és feina i responsabilitat.
Ens trobam en un moment en què estam veient com ja no és possible continuar construint al ritme que ho hem fet els darrers 30 anys, que les illes tenen límits, evidents, físics. Llavors potser també és el moment de començar a cuidar tot el que ja tenim, i assegurar que aquests serveis bàsics, aquestes funcions vitals, es facin en les millors garanties possibles.
Els darrers anys de la crisi econòmica varen suposar una reconversió de les empreses de construcció cap a empreses de serveis d´operació i manteniment de depuradores, o de jardineria pública, neteja viària o recollida de residus, gestió ambiental pura. Aquell va ser un gir brusc, una cop de volant d´aquells que fan que tot el que dus al cotxe surti disparat. Ara, que per allà d´alt diuen que l´economia es recupera, potser ja és moment de reconèixer que no només de construcció vivim els humans. Que la feina de cuidar els jardins és també una feina, tan digna com totes les altres, perquè en el fons són cuidadors dels òrgans vitals dels pobles i ciutats. Allà es depura l´aire i es pacifica l´ambient. I que les empreses de serveis ambientals i de restauració d´ecosistemes es vagin fent de cada vegada més professionals.
Potser també ja ha arribat l´hora de dignificar les àrees de medi ambient municipals i saber que son tan dignes i imprescindibles com les d´urbanisme o hisenda. Que una es necessita de l´altra per viure dignament. I, per suposat, que ha arribat l´hora de donar un nou enfocament a les àrees d´urbanisme. Per començar, d´obrir les finestres i que hi entri la llum. La nova llei d´urbanisme recentment estrenada, pot aportar molta claredat a un assumpte que durant dècades, potser fa massa, s´ha mantingut en confusió constant, amb normes sense aprovar, amb tants municipis pendents d´adaptar-se al planejament insular, per veure si així es podia obtenir més lucre. Lucre de? de la destrucció de la natura, per suposat.
És curiós observar com l´urbanisme, que sempre s´ha considerat una esfera de poder al món local, té a veure amb la possessió el lucre i l´especulació a nivell individual. També parteix d´una visió en què el territori és un gran pastís que s´ha de fer a trossets i repartir, amb una mena de joc de "beneit l´últim", de veure qui pot treure més profit de cada bocí.
En contraposició el medi ambient, és una matèria que es basa en el bé comú, sobre allò que ens arriba sense cost aparent (l´aire sense contaminar, la llum del sol, la transparència de la mar, el creixement de la vegetació...). En aquest camp és més difícil fixar normes, ja que és una matèria viva, orgànica, que es mou, dinàmica.
Necessitam entrar en una mentalitat en la què cuidar d´aquest bé comú és també cuidar d´un mateix, i que no hi ha cap mal en dedicar temps i esforços a mantenir allò que ens manté a tots nosaltres en vida. O no és important cuidar d´aquesta casa comú que ens acull? D´això se´n diu sostenibilitat, i sí, veient com està el món comença a ser important.
*Ambientòloga
