Cada vegada que maten una dona tenc la sensació que destrueixen un temple. Com si un salvatge incult i sense escrúpols profanàs un lloc sagrat, un espai on habiten per igual la bellesa, l'harmonia i el sentit de l'equilibri. No debades l'exministra Carmen Alborch, poc abans de morir, va declarar públicament que el Feminisme hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Crec que entre altres coses ho deia perquè la vida de les dones, de totes les dones, conté en ella mateixa el germen de l'amor incondicional, una llavor que any rere any un grapat d'homes assassins i sense escrúpols s'entesten a destruir.
Sacramento Roca tenia 36 anys i dos fills. Divendres horabaixa, sense fer-ne comptes però amb la por instal·lada als fonaments del seu bell edifici, el seu excompany decidí dinamitar el que encara restava en peu d'ell. El temple de Sacramento s'esbaldregà de sobte i tots sentírem l'estrèpit de l'esfondrament, l'horror que suscita en les ànimes sensibles la covardia i el menyspreu per la vida de l'assassí de torn, i que ben bé podria ser el nostre veí, el col·lega de qui pensàvem que mai de mai no ho faria o el nostre company de feina. Tant se val, la qüestió és que, una vegada més, la mort d'una dona ha posat en evidència la fragilitat d'un patrimoni humà com més va més amenaçat.
No podem consentir que els bàrbars destrueixin allò que sens dubte constitueix l'aval més important de la nostra civilització. Les dones, amb tot el seu cabal de comprensió, diligència i saviesa, conformen la garantia de sostenibilitat d'un món inimaginable sense el seu concurs i la seva aportació vitals. Per això quan un home mata una dona sentim un dol irreparable, perquè sabem que amb aquest acte la nostra ciutat, el nostre país, el nostre planeta, esdevé un lloc cada vegada més inhòspit i vulnerable.
El masclisme mata, prou que ho sabem. I l'antídot més poderós contra el seu verí és la pràctica solidària i constant del feminisme, la creença que només a través de la reivindicació de la igualtat i del respecte cap a les dones aconseguirem desactivar-lo d'una vegada per totes. Protegim, doncs, aquest patrimoni tan summament sensible. Apostem tots plegats, sense encletxes ni fissures estèrils, per un futur i una humanitat dignes d'aquest nom.
* Portaveu d'Homes per la Igualtat - Mallorca
