Las recetas de Antoni Tugores | Conill amb ceba i gambes

Tradicionalment, el conill és enemic i amic de l’home a la vegada; enemic perquè per tal de subsistir fa tala als horts i sembrats, però ha estat i és un recurs sa i assequible per a l’alimentació humana. El conill de camp va ser, en el passat, una magnífica solució per a la ingesta de proteïnes animals per a bona part de la població que el capturava, sovint de manera furtiva amb diferents tècniques enginyoses. Avui, la carn de conill casolà (els millors es crien en llibertat dins un tancat) està considerada una de les més sanes, perquè conté poc sodi i perquè aporta vitamines i minerals essencials.

Ingredients

• 1 conill
• 8 gambes grosses
• 6 cebes mitjanceres
• 8 alls
• Llorer
• Brou o aigua
• Vi sec
• Oli o saïm
• Sal
• Pebre bo

Preparació

• Tallarem el conill en vuit trossos i l’adobarem amb sal i pebre bo.
• Si el conill és de camp (de caça) li donaríem un bullet abans d’assaonar-lo.
• Dins un calderó, amb un poc d’oli o saïm sofregirem les tallades fins que es vagin enrossint; quan ja semblin cuites, hi afegirem un tassonet de vi sec i remenarem fins que s’haurà evaporat l’alcohol. Reservarem les tallades dins una greixonera, a part.
• Dins un calderó, sense cap tipus de greix, «matarem» la ceba, abundant, tallada llarguera, amb molt poc foc, girant-la adesiara. Quan hagi cuit una estona, la posarem dins el calderó on hem sofregit el conill, amb el greix que ha deixat i un grapat d’alls aixafats amb una fulla de llorer.
• Quan la ceba sigui daurada i cuita, l’abocarem damunt les tallades de conill i hi afegirem una mica de brou o aigua.
• Posarem la greixonera al foc i deixarem que comenci a bullir a poc foc, sense frissors, al llarg d’una bona estona, fins que la carn sigui ben tendra. Sacsarem la greixonera adesiara perquè el contingut no s’aferri.
• A part, sofregirem les gambes dins un poc d’oli, amb sal i pebre bo, deixant-les no gaire cuites.Quan el conill ja és cuit, col·locarem les gambes per damunt de tot de la greixonera, sense remenar. Mantendrem la greixonera al foc, al mínim, uns 15 o 20 minuts o uns 30 minuts al forn, per tal que es confitin uns sabors que es complementen de meravella.
• Devem la recepta a Maria Carbonell Ramon, de Biniali (Sant Jordi, 1939).

Suscríbete para seguir leyendo