Cada vegada hi ha més mallorquins que descobreixen que Menorca és molt més que caldera de llagosta perquè l’oferta culinària tradicional va molt més enllà. Un fet curiós sobre aquest crustaci el me va contar Lucas García Montaner, un dels responsables del Grupo Moga: «La llagosta no era gens apreciada pels pescadors ni pels restauradors. Quan mon pare va arribar a Menorca va quedar astorat que al Casino del Born de Ciutadella (que era la fonda dels meus padrins i on feia feina ma mare, Anna) es posàs llagosta com a tapa quan algú demanava una copa de vi». Explica que els pescadors regalaven «aquest animalot» perquè els rompia les xarxes.
Bep Al·lès comenta que el primer llibre imprès que parla de calderes de peix i de marisc és De re cibaria de Pere Ballester, editat el 1923. «El que avui dia coneixem com a caldera al segle XVIII (i possiblement abans) es coneixia com a ‘panadera’, que és un plat de peix, carn o només de verdures que s’acompanyava de llesques de pa. La caldera feta amb llagosta es va començar a posar de moda als anys 60 amb l’arribada del turisme i es va substituir el pa per la patata i es va incorporar aquest marisc que aleshores era poc valorat i barat, tot i que ara és un dels reclams més populars de l’illa».
Teodoro va arribar l’any 1973 provinent de Valladolid i va ser el responsable del bar de l’hotel Farragut de Cala en Forcat. A poc a poc, juntament amb el seu cunyat (Pere) i els seus fills (Lucas i Santiago), han creat una marca pròpia, Grupo Moga, amb restaurants molt diversos situats a Menorca, Valladolid i a Gran Canària. A Cala en Bosc hi ha el primer restaurant que varen crear, Aquàrium, casa de bon menjar i bon servei on es conserva la recepta de caldera (o caldereta) que feia la padrina de Lucas García, Maria de la Cruz Anglada, una proposta que complementen amb l’escabetx de tonyina, els arrossos secs i altres plats més contemporanis com el ‘japotaco’ de tonyina vermella o l’eriçó farcit.
