M’han contat una història que m’ha fet pensar. És una història quasi insignificant. El cas és que una empresa especialitzada en la gestió i la venda de materials informàtics tenia necessitat de treure a la consideració pública un lloc de treball i cercar una persona –podia esser home o dona- preparada en els afers informàtics, tant en el maneig de l’ordinador com en la planificació i codificació de programes. Vista la necessitat decidiren convocar una mena de concurs, on la gent podia enviar el currículum en què fes constar els mèrits de què es creia dotat o dotada per exercir aquella feina. Una vegada obert el termini per a la presentació de mèrits l’empresa que convocava el concurs es veié desbordada amb un devessall de sol·licituds.
Tots els aspirants tenien grans coneixements informàtics i presentaven un plec tot de certificats en què es venia a justificar de manera explícita els seus grans dominis en el maneig de les diverses aplicacions en el camp que configura la gran galàxia que internet permet explorar: el domini del hardware, els protocols i programes de control, els camins en què deriven les xarxes, l’ordenació de fitxers, l’actualització d’adreces electròniques, la manera de desfer-se del material brossa, l’encriptació d’informacions, el problema de les còpies de seguretat, la manera d’encarar-se a un hacker, pirata informàtic, o a un cracker, criminal informàtic...
Els aspirants a aquell lloc de treball posseïen un bagatge de coneixements extraordinari i els mèrits de cada un d’ells eren, per tant, satisfactoris en escreix. El problema que aflorava del caramull de sol·licituds era que, un cop avaluats els mèrits i valorats amb justesa, gairebé tothom alcançava la mateixa puntuació. Els que havien valorat els mereixements dels sol·licitants estaven desconcertats i tornaven a repassar la paperassa, sense saber quin camí havien de prendre ni quina determinació havien d’agafar, posat que volien obrar justament. Finalment un d’ells descobrí un currículum que els podia aportar la solució. Es tractava d’una al·lota que, després d’explicar la llarga llista de coneixements i certificats formatius, feia constar: «I m’agrada anar a cercar bolets».
De tot d’una l’afirmació va sorprendre els avaluadors, però arribaren a una conclusió definitiva: Aquesta jove que considera un mèrit per dur a bon terme el treball informàtic el fet que li agrada anar a cercar bolets és la persona ideal per ocupar el càrrec que hem tret en exposició pública. Per què?, es preguntaren. La resposta era simple: Perquè encara no ha renunciat a viure vinculada a la natura. Es tracta de viure amb consonància amb la naturalesa, però sobretot amb consonància amb la naturalesa pròpia i aquesta dona, entre els bolets, es retroba a si mateixa.
Probablement, afirmà un altre, aquesta dona no s’ha oblidat dels cicles que marquen el temps natural i, així com li agrada anar a cercar bolets en arribar les primeres humitats de tardor, també deu agradar-li anar cercar espàrrecs, quan arriba el bon temps i surten les primeres tiges de les esparregueres. Potser li agrada anar a cerca fonoll marí per les riberes salvatges i els roquissars. A vegades, entre els matolls de fonoll marí creixen els lliris blancs de platja. És necessari que la gent no visqui al marge dels cicles naturals. Res no hi ha tan penós com la mirada d’un nin fixada de forma permanent en una pantalla del telèfon mòbil. A les escoles haurien de fer pràctiques d’olors naturals: l’olor del romaní, de la murta, de la mata, de les fulles dels pins, de les flors d’ametller, de les roses boscanes... La majoria dels nostres escolars només identifiquen l’olor de l’esprai i no coneixen altra realitat que la que veuen contínuament a través del mòbil.
La jove que exhibia entre els seus mèrits a l’hora d’aspirar a ocupar una plaça en una empresa informàtica el seu afany d’anar a cercar bolets ens donava una magnífica lliçó de resistència i ens mostrava el seu art de viure: l’arrelament en una experiència ancestral i lúcida que fixa la mirada en la natura i de la qual han derivat, tanmateix, la intel·ligència artificial i les tecnologies.
