Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

ÀNGEL AGUILÓ PALOU Periodista i autoproclamat president de Mallorca

«Balears serveix per pagar l’AVE i la festa de tot l’Estat»

El periodista, provocador i ara youtuber assegura que el seu personatge, l’autoproclamat president de Mallorca és una versió exagerada d’ell mateix

Àngel Aguiló Palou, a la Colònia de Sant Jordi, on passa les vacances.

Tota la seua vida professional, com a periodista, Àngel Aguiló Palou l’havia desenvolupat al món dels esports. «Quan ja ho tenia tot encaminat per desconnectar-me del món vaig acabar dirigint concursos de televisió, primer l’edició de cap de setmana de l’Agafa’m si pots’ i ara el ‘Jo en sé més que tu’», explica des de la Colònia de Sant Jordi, a Mallorca, on passa les vacances i des d’on ha penjat els seus darrers vídeos com a «autoproclamat president de Mallorca». Un d’ells, en què qualifica Pablo Casado de «beneitíssim» i «ignorant en mallorquí, ignorant en menorquí, ignorant en eivissenc, ignorant en formenterer i ignorant també en català» s’ha fet viral.

President, a tu qui t’ha votat?

No, no, no... Autoproclamat! No sabria dir-te exactament com va sorgir ni si va ser idea meva o no. Al principi només feia fils a Twitter sobre la mallorquinitat, després van derivar en vídeos i donava lliçons sobre què és i què no és ser mallorquí. La bolla s’ha anat fent grossa fins arribar aquí.

Tan grossa com per què t’acabis proclamant dictador?

D’allò que pots estar segura és que mai en sa vida hi haurà eleccions. Encara les perdria. Deixes votar la gent i la gent vota el que no toca.

Les lliçons de mallorquinitat són només per als mallorquins, oi?

Mira, al principi de tot això, un cap de setmana de desembre, havien pronosticat neu a la serra de Tramuntana i vaig pensar: «I si faig un vídeo reivindicant el dret de la gent de Palma a col·lapsar la serra per veure la neu?». Un vídeo en defensa dels palmesanos. Va funcionar d’una forma brutal. Després vaig començar a pontificar sobre qüestions de la mallorquinitat i al final ja vaig fer tirs per tot. Una medalla que duré sempre és la de ser el primer mallorquí capaç de ficar-se amb eivissencs, formenterers i sobretot amb menorquins, que són molt rars, i no haver mort en l’intent.

Amb els illencs hem topat.

Hi ha aquesta fama de que els eivissencs suen de naltros i que els menorquins se pensen que els mallorquins hem nascut per fotre'ls. Vaig provar-ho i tot el feedback que vaig tenir de Menorca va ser espectacular.

I amb Eivissa i Formentera?

Mira, me varen renyar precisament per ficar-vos en el mateix sac tenint Eivissa i Formentera realitats diferents. Deman perdó! [Riu] Pegui el tir per on el tiri, sempre m’ha funcionat bé. La gent entén que fas humor.

Perdona, has dit Eivissa, no Ervissa...

Clar! En la meva vida no dic Ervissa, és una provocació. Ho dic perquè sé que vos molesta. Al final se tracta de molestar un poquet. Ho deim malament perquè mos surt de la perdiu. Tens alguna explicació, tu?

Més enllà que us agradi fer-nos ràbia, no.

Som així. Seguirem dient Ervissa per molestar. És com una aclucada d’ulls, per cridar la vostra atenció. Excepte mon pare, que ho ha dit així sempre, i molts mallorquins. El que faig és pura provocació. Si digués Eivissa ningú me miraria, però dic Ervissa i els pocs eivissencs que quedau us girau i m’atacau.

Perdona, jo som empaltada.

Veus? O sigui que el tòpic que trobar a Eivissa algú amb vuit cognoms eivissencs costa es cert. Quan poses IB3 i surt la gent parlant pel carrer, tothom xerra en foraster. Trobar un Tur Marí, es mal de fer, oi?

Ells parlaran foraster, però tu ara resulta que parles quatre idiomes, no?

Sí, sembla que quatre, però si començàssim a estirar el fil podrien ser molts. L’altre dia un simpatitzant del PP me donava branca per com havia escrit un tuit i li vaig dir que l’havia escrit en colonier, de la Colònia de Sant Jordi, que és un dialecte del saliner. Això va començar sent humor costumista, blanc, i al final he acabat xerrant del que me passa pels collons. I la qüestió identitària és un tema amb el que estic molt sensibilitzat. Cada cop que he aixecat la veu en aquests temes he aconseguit un suport i una repercusió brutal. Ja control una micona quan un tema pot funcionar, però en el cas de Pablo Casado, pensant que funcionaria bé, m’ha fuit totalment de les mans.

Com vas fer aquest vídeo?

Aquell dissabte jo estava a un dinar familiar i quan vaig posar el mòbil en marxa... Hòstia! Tenia un munt de whatsapps preguntant-me si no li contestaria. Aquest personatge, perquè és un personatge, té dues potes: l’humor costumista i una vessant més seriosa. Intent treure una rialla però reivindicant o posant sobre la taula temes d’actualitat. Quan veig un tema calent, encara que no ho tengués pensat, faig un vídeo.

És el que va passar amb Casado?

Sí, el moment és clau. Surt sense ulleres mentre m’estic fent un cafè i amb al meu fill i el meu nebot per allà. Ho faig en dos minuts, ho penj i arriba la locura. Just aquell dia li vaig dit a la meua dona si havia vist el vídeo de Joel Joan a la barca, que tothom en parlava. I al capvespre, quan tothom estava parlant d’ell, el tio me penja el vídeo de Youtube! Em va empènyer.

També Maruja Torres.

No ho sabia! Arriba un punt que la bolla se fa tan gran que he arribat a connectar amb gent que mai no ho hauria imaginat.

Ara què toca? Com ho gestiones?

A veure, sé que com a personatge funcion. Perquè no tenc filtre i perquè la gent diu «quin cabró, té raó». Un dels vídeos més virals de principi d’any és un sobre lo pesada que es la gent de pobles de Mallorca que celebren Sant Antoni. Era un tema sensible, però va ser una passada. D’aquests pobles em van enviar més de 200 gloses! Mai havia viscut un Sant Antoni amb aquesta intensitat. Aquestes històries d’humor sobre naltros mateixos posen en valor la cultura popular. Crec que he ocupat un espai buit a xarxes de nexe entre Catalunya, País Valencià i nosaltres mateixos. I també entre les illes. Un company de Diario de Mallorca em va dir que el meu èxit es devia a que dic el que molta gent pensa i li fa por dir. Els vídeos me surten fàcils, però duc un bagatge de vint anys de televisió. Tenen unes pautes molt concretes: no més de dos minuts, cinc ítems clars i un llenguatge molt contundent. Saps quin és el moment més màgic que m’ha donat això?

Digues.

Vaig fer un un tuit dient que estava fins els collons que me demanin si no m’agraden les olives. Mon pare encara m’ho demana! I me va escriure per privat en Mikimoto. Segueix els meus vídeos des d’Estats Units. I un altre dia parlava dels valencians dient que l’havien liat doblant ‘Bola de drac’. Me varen trucar de Canal 9 per fer-me una entrevista i em varen portar Mari Giner, la dona que havia posat la veu a Son Goku. Però amb això de Pablo Casado el personatge ha agafat una dimensió que no hagués pogut imaginar.

Home, amb els adolescents segrestrats ja vas traspassar fronteres.

Sí, el dia a dia te dona la llavor, només has d’estar atent. Allà crec que vaig dir el que tot déu pensava. T’arriben els teus vídeos reenviats i mola molt. Amb els primer vídeos un amic, Juanjo Mengual, me va dir per on havia de tirar i que arribaria a Catalunya, País Valencià... Que me fes un canal de Youtube. L’objectiu era arribar a finals d’any a 2.000 subscriptors i un nombre concret de reproduccions per poder monetitzar. En juliol, en set mesos, ho hem aconseguit. Creia molt en mi.

Quant de personatge i quant de tu hi ha als vídeos?

Som jo, exagerat. La clau és que sigui un personatge genuí. Si mires el vídeo de Casado som jo acabat d’aixecar de la siesta, no està editat i me surt de l’ànima. Jo som malparlat, però no me pas el dia dient tacos i al vídeo som malparlat i groller. No hi ha filtre. És amplificar i desbordar la meua personalitat.

Algun cop t’has penedit del que has dit als vídeos?

No. A la vida sí, als vídeos no. El dirigit als joves que se queixen de no poder fer res i no poder passar-s’ho bé sabria que tendria molt de suport, però també que desencadenaria una tempesta. No estava dirigit a tots, només als capdefaves, però sabia que a Twitter, on no hi ha mitges tintes, rebria. És part del personatge. Estic preparat perquè algun tema me fugi de les mans i generi algun follón. Les xarxes són així, sempre hi ha col·lectius disposats a ofendre’s. Me sorprèn com la gent, en general, ha entès aquest personatge. Me la bufa la gent que no està d’acord amb mi. Ja hi ha massa problemes seriosos com per agafar-se una mamarratxada que diu un mamarratxo a xarxes com si t’hi anàs la vida.

Balears existeix o és una entel·lèquia?

Balears existeix administrativament. Serveix per pagar la broma a tot l’Estat, l’AVE, les autopistes i la festa. Tenim uns elements culturals comuns innegables. la llengua és la que ho sustenta tot, però també una separació, la mar, que no és només física. Un menorquí és molt diferent d’un mallorquí i aquest d’un eivissenc, que té les seues diferències amb un formenterer. No crec que hi hagi ningú que se senti balear, tret d’aquests quatre fatxilles que defensen que hi ha 93 llengües. Tenim uns trets identitaris propis i una llengua comú, li pesi a qui li pesi, que ens uneix moltíssim. Però Balears és un concepte administratiu.

Els madrilenys mereixen una sèrie pròpia dels vídeos?

Tenc pendent abordar què és ser madrileny i la seva relació amb les illes. Si vens a la Colònia, n’està petat. A un madrileny el cales sense sentir-lo parlar, només per l’estil del banyador i el vici d’anar amb nàutics i camisa de màniga llarga a la platja. A més de la polsera amb la bandera d’Espanya.

Aquí, a Eivissa, molts van vestits de blanc.

Vosaltres amb els foranis deveu viure una mar de tòpics...

A Barcelona, quan hi estudiava me preguntaven si l’illa tancava a l’hivern.

Tenim tots tal desconeixement tan gran del qui està a quatre passes de nosaltres que t’acaben preguntant aquestes imbecilitats. Un clàssic és, quan dius que ets mallorquí, que te contestin «m’encanta Menorca!». Amb aquest personatge intent fer una mica de pedagogia. Hi ha un compromís amb la teua realitat i la teua cultura.

Quin seria, a les illes, el debat que ens divideix, com la truita amb ceba o sense?

Te giraré la pregunta. Hauríem de ser capaços de fer un Balears Existeix, com a Teruel. Estic convençut que, ben armada, prescindint de colors, es podria crear una proposta política que defensàs a Madrid els interessos comuns, pràctics, tangibles, que tenim totes les illes. Tenim moltes reivindicacions que ens uneixen. Jo no trob cap opció política que me representi. Totes se perden en les seues mogudes. Si fòssim capaços de ser generosos i de crear-ne un que no tengués res a veure amb el que hi ha... Un Teruel Existe. Si ells que són quatre ho van aconseguir...

Et veig de president real, no com a personatge.

President no, al manco diputat. Si això de Balears Existeix anàs endavant, per què no? Si fòssim capaços de fer-ho, m’hi tiraria de cap. Però que hi hagi aquesta amplitud de mires és complicat.

Compartir el artículo

stats