En el receptari català de tardor no hi falten els panellets, els rosaris, els bunyols i les fruites confitades, uns productes que es combinen amb altres aliments de temporada com els codonys, les magranes, les castanyes, les arboces, les nous, els caquis i els moniatos, entre altres.
Tot i que és cert que els bunyols tenen una gran demanda per Santa Úrsula (dia 21 d’octubre), a final de setembre ja es poden veure locals que n’ofereixen. D’altra banda, els panellets i els rosaris comencen a ocupar els mostradors dels forns i de les pastisseries entre una i dues setmanes abans de Tots Sants (1 de novembre).
Panellets i rosaris
Els panellets són un dels dolços més típics de Catalunya, les Balears i el País Valencià. Els més tradicionals són fets amb bocins de massapà amb pinyons o ametlla, tot i que també se’n fan de moltes castes com de cacau, maduixa, coco, etc. Tomeu Arbona, cofundador i pastisser del Fornet de la Soca de Palma, comenta un detall que poques persones deuen saber: «fa poc, vaig llegir al dietari del Doctor Joaquim Fiol de Palma, datat de final del segle XVIII, que hi havia uns panellets amb forma d’esclata-sang que feien al Convent de Sant Jeroni, i que anomena com a ‘esclata-sangs de pasta reial».
Tot i que aquests darrers han desaparegut dels mostradors d’avui dia, els panellets es poden trobar sense problemes a molts de forns i pastisseries. Ara bé, antigament hi havia un altre dolç típic d’aquestes dates i que va desaparèixer amb el temps, tot i que tímidament algun establiment l’ha recuperat, com el Fornet de la Soca. Són els panets de mort.
Els panets de mort
Arbona explica que antigament els rosaris es feien amb un enfilall de panets de la mort. «S’elaboraven d’una manera molt humil, amb pasta de pa, bàsicament farina i aigua. Amb el temps, la fórmula es va refinar i es varen fer amb pasta reial, de massapà». Aquestes peces dolces es regalaven als infants el dia de Tots Sants i tenien la forma d’una persona morta i també d’un conill. Arbona explica que una monja li va contar que els que feia al convent de Sineu tenien la forma d’aquest animal.
«Els que faig al Fornet de la Soca estan inspirats amb els que s’elaboraven a Menorca, que es feien de mantega de vaca, farina i aigua, i tenien la forma d’una persona emmortallada». El testimoni l’ha trobat en cases nobles de l’illa germana, les quals tenien relació amb les de Mallorca amb matrimonis entre diferents llinatges senyorials, per la qual cosa no seria estrany que a Mallorca se’n fessin d’iguals. També apunta que el pare Rafel Ginard parla al tradicionari que els pans que es fan a Sant Joan per la Festa del Pa i Peix s’assemblen molt al panet de mort primitiu.
La idea de fer penjarolls d’aquests panets de la mort no era altra que fomentar el costum de resar pels difunts entre els més joves de la casa. De fet, aquests rosaris primitius tenien 10 panets de mort enfilats imitant un misteri del rosari, un element que els padrins joves també regalaven als seus fillols o filloles. «Després, a final del segle XIX i començament del XX es va començar a fer rosaris amb una patena de carabassat confitat modernista. La patena es decorava amb figuretes i reguinyols fets amb sucre i aigua, com els que es feien a Can Frasquet de Palma».
Pa de pobres, la caritat del difunt
Tomeu Arbona també parla dels pans de pobres. «A molts testaments dels segles XVI i XII es poden trobar a les darreres voluntats dels difunts una sèrie de pans que s’havien de donar als pobres. Era una manera de fer caritat després d’haver mort per fer mèrits per salvar la seva ànima. Aquests pans es posaven damunt la tomba del difunt i es podien anar a cercar fins a uns dies després del traspàs. És una tradició que apareix a moltes cultures», matisa el forner.
