Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

3'14!

Ha mort Stephen Hawking i ho ha fet en un dia matemàticament assenyalat, el 14 de març, que segons notació anglosaxona és el 3,14. El dia pi.

Pi, per un científic com ell, és la metàfora de la infinitud. Mai no acaba. Representa molt més l´infinit el nombre pi que l´edat de l´Univers, una altra de les coses estudiades pel gran científic anglès. Sí, l´edat de l´Univers no és tan gran. Només són catorze mil milions d´anys. Que passats a segons són, fa no fa, quaranta mil bilions. Així podem dir que des del Big Bang han passat quaranta mil bilions de segons. Sembla molt, veritat? Doncs ara veurem que tampoc no és tant.

Si agafam vint persones i feim que es col·loquin de totes les maneres possibles en vint cadires, aleshores el nombre de canvis es calcula a partir de l´expressió matemàtica anomenada "factorial" i s´escriu 20!, que és el resultat de multiplicar tots els nombres naturals de l´1 fins al vint. La qual cosa dóna la quantitat aproximada de dos trilions. Per tant si cada un dels canvis possibles entre aquestes vint persones durés només un segon, resulta que el temps emprat és més gran que l´edat de l´Univers! I només amb vint persones.

Així doncs podem dir que, des del Big Bang tampoc no ha passat tant com ens crèiem. Així ho devia pensar Hawking quan titulà dos dels seus llibres com Breu història del temps i Brevíssima història del temps. Breu i brevíssima emprats, segurament, amb ironia.

I com homenatge a l´il·lustre físic, perquè no escoltar aquell tema musical que li dedicà Pink Floyd? Porta per títol Talkin' Hawkin'. I és que al cap a la fi, com diu el mateix Hawking a la cançó: "All we need to do is make sure we keep talking".

Compartir el artículo

stats