Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

No és una mala pregunta

No és una mala pregunta

Ho vaig sentir per la ràdio devers mitjan setmana. Ho deia en una entrevista un científic especialitzat en l´estudi dels moviments migratoris dels ocells. Era cap al final del matí, prop de migdia, i assegurava que els ocells fugen dels territoris on hi ha conflictes socials. Si en una contrada o en un país apareix una certa inestabilitat política, els ocells se´n van de pressa cap a un altre lloc. Hi ha empreses comercials que també ho fan. Alcen el vol i cerquen arrecerar-se en un altre territori on els sembla que la butxaca estarà més segura. Són com ocellots. Deia aquest científic que la naturalesa és sàvia i que no és estàtica, que es mou contínuament i segueix els seus ritmes. Llavors assegurava que durant la revolució russa de 1917 molts d´esbarts d´estornells fugiren de la Unió Soviètica i se´n vingueren de cap a l´occident d´Europa. Així que, probablement, els estornells que veiem volar pel nostre cel, arrecerar-se als arbres de les places públiques i omplir de femta els cotxes aparcats davall els arbres són descendents d´aquells estornells que fa cent anys emigraren de la Rússia revolucionària i se´n vingueren directament cap a Mallorca. Una meravella, si tenim en compte les muntanyes, i els rius, i les valls que es veieren obligats a travessar.

Després que aquell expert hagués fet les explicacions pertinents i hagués insistit en la tesi que havia defensat: els ocells -com les empreses comercials- se´n van de les terres i de les poblacions on ensumen que hi pot haver conflictes, decidiren obrir els micròfons als oients amb la intenció que preguntassin el que se´ls acudís. Tot d´una, una senyora va demanar:

-Si els ocells fugen de les terres on hi ha conflictes, revolucions i guerres, podria esser que les cotorres argentines que han vingut a Mallorca fugissin de la guerra de les Malvines?

El científic es va quedar sense paraula. Però les preguntes dels oients derivaren cap a una fenomenologia que no sé si puc atrevir-me a qualificar d´estrambòtica.

-A ca nostra, un dia que els pares s´escridassaven, ens va desaparèixer una gallina. Era, potser, que fugia del renou, que se n´anava per no sentir-los.

-I a nosaltres, un esbart d´ànecs, només perquè el meu germà va pegar quatre crits.

-A ca meva, un dia que ens barallàvem a la taula, mentre dinàvem, va volar un conill. Però pensàrem que era un veí que l´havia agafat, li havia pegat cop rere les orelles i se l´havia cruspit amb ceba.

-Per les festes d´estiu, fugen els ocells del poble, la nit en què encenen la traca. Fugen els ocells i, a vegades, no tornen.

-Com els estornells russos que es quedaren a Mallorca per sempre. Si no hagués estat per la revolució de l´any disset, ara tindríem els cotxes fets una patena.

Aquell home de ciència va dir que contestaria totes les preguntes en bloc, que anassin fent, que les respondria al final, quan tothom hagués expressat els seus dubtes. Però llavors es detingué a exposar la segona part de la seva tesi. Com els ocells que se´n van cap a llocs més tranquils, també les empreses comercials se´n van a l´escapada, ni que tinguessin foc a les sabates, només que sentin quatre coets. I, encara més, si els afavoreixen la partida amb beneficis, prebendes i descomptes tributaris. Si els redueixen els imposts i els omplen de favors, ja se sap, el diner no té pàtria.

El científic havia arribat a una conclusió inquietant: Tot succeeix en la naturalesa abans que en la vida de la societat humana. Parteixen els ocells. Llavors, parteixen les empreses. Però la pregunta seria: Cap a on se´n van? La resposta ens abocaria en un llarg debat. Cap a on se´n van? No és una mala pregunta. Els ocells se´n van a empastifar els cotxes dels pobres veïns. Quan els han embrutat es posen a piular, canta que canta, de tan contents que estan. No sé si he de dir que les empreses fan el mateix: No cessen de cantar.

Compartir el artículo

stats