Fou el papa Gregori I el Gran que posà fil a l´agulla per encetar una veritable reforma en el sí de l´Església cristiana. Gregori I demanà certa uniformitat entre les diferents maneres d´entendre les formes i el cant, i ho feu a través de l´encíclica Antiphonale Centro, en la qual s´adoptava el llatí com a idioma oficial de l´Església. Gregori el Magne afavorí la creació al Laterà de l´Schola Cantorum, que era un cor que marcava la pauta de com havien de ser els càntics cristians.
A través de cantaires que havien passat per l´Schola Cantorum es formaren a altres indrets escoles de cant religiós, i així, en un temps relativament curt, tots els càntics de les celebracions religioses cristianes foren semblants.
D´aquesta uniformitat va aparèixer, en el segle IX el cant Gregorià, nom rebut a finals del segle IX, en memòria del papa Gregori I. La influència del Gregorià ha estat tan gran que molta de música fins i tot popular fins els nostres dies ha begut d´aquest estil.
De totes maneres el cant Gregorià poc té a veure amb sant Gregori ja que és impossible lligar-los cronològicament.
A partir del segle XII i fins el XX, la música religiosa deixa de ser purament gregoriana per convertir-se en música d´autor. Amb l´entrada de compositors coneguts, apareixen la polifonia, el contrapunt, les orquestracions, que fan que el Cant gregorià no sigui el protagonista absolut.
Anit (20.30h) i a l´església de Sant Francesc de Palma comença el cicle de Música Antiga que des de fa un bon grapat d´anys organitza l´Ajuntament. El cicle s´obre amb un concert de l´Schola Gregoriana, que dirigeix Sebastià Melià. Una bona ocasió per escoltar, un cop més, veus en estat pur, sense acompanyament de cap casta.
