Poemàtica

­Ángel Requena Fraile ofereix avui al Club DIARIO DE MALLORCA i a la seu d´aquest diari una conferència sobre poesia i matemàtiques, amb el títol: Una pareja feliz: matemáticas y poesía, dins el cicle Pensament matemàtic i civilització que organitza la Societat Balear de Matemàtiques de forma periòdica.

Hi ha poesia en els nombres?, es demanaran alguns. O també: Com poden lligar els versos amb les arrels quadrades? Bastaria un exemple per desqualificar als irònics interrogadors: No hi ha res més poètic que uma fòrmula senzilla com la de la funció exponencial. Amb nomes tres lletres (y, e, x) expressa el creixement de la població, entre altres coses; quasi res!. I no deim sovint que la poesia és l´art de dir molt amb poques paraules. Doncs, mirau per on, a les formules matemàtiques hi ha poesia... i molta.

Hi ha res més absurd en l´educació que separar els alumnes em grups de ciències i lletres? Però si Bertrand Russell fou un dels grans matemàtics del segle XX i rebé el premi Nobel de literatura! On són les dues vies? No existeixen, per separat. No es tracta més que d´un error que hem anat fomentant des de fa temps, i que encara, a dia d´avui, aplicam.

Charles Percy Snow, escriptor i físic ja denuncià el 1959 aquest tòpic de les dues cultures. Però pel que es veu no se li ha fet gens de cas. Més bé al contrari: ha anat en augment aquesta dicotomia. Però és que no pot ser poeta un químic? Quànta poesia s´amaga en el sistema periòdic! Quin gran poeta Dmitir Mendeleiev. No pot tenir interessos artístics un científic? Mirau si no El cas d´Albert Schweitzer, metge compromès i organista aclamat per tota Europa.

En definitiva, hem de creure en una tercera via que va molt més enllà de les dues tradicionals. Hem d´eliminar la dualitat ciències/lletres, o la poesia/matemàtiques. Tot és u. Basta mirar per la finestra i contemplar la natura. Les branques d´un arbre es poden explicar a partir d´equacions. No són més que fractals!