Orfes de Barroc, orfes de Bach

Fa uns dies ens arribà la notícia de la desaparició, als vuitanta tres anys, de Gustav Leonhardt, el músic holandès clau en la recuperació de les interpretacions històriques. Amb la mort de Leonhardt ens hem quedat una mica orfes, orfes del Barroc i orfes de Bach. Només ell sabia i podia encisar-nos al clave de la manera que ho feia i només ell ens podia transportar al Leipzig de la primera meitat del segle XVIII fent reviure els dits de Bach sobre l´instrument de corda pinçada.

Leonhardt fou un Mestre, en tots els sentits, en majúscules. La seva petjada ha marcat època. He llegit aquests dies que el podem considerar un dels més grans músics del segles XX i XXI. I és cert, fou un Músic gran, també en majúscules.

Però si les interpretacions de les obres per a clave de Bach són un referent, també ho són les de Couperin. Totes les versions de les partitures per a teclat del barroc, en definitiva, esdevenen úniques i de referència en les mans del músic de Graveland.

Leonhardt optà per la investigació en la interpretació de l´anomenada Música Antiga, aquella que intenta aconseguir el so original i acostar-lo als oients d´avui. I segur que aquest interès es va fer més gran al seu pas per l´Schola Cantorum Basiliensis de Basilea, un centre des del qual han sortit altres noms també lligats a la interpretació purista amb instruments d´època com Montserrat Figueres (recentment desapareguda), Jordi Savall, Hopkinson Smith o René Jacobs.

I si bé ens hem referit a les seves interpretacions al clave, no podem deixar de banda la vessant de director d´orquestra i cor. Leonhardt contribuí a la difusió de les cantates de Bach. Ens va mostrar com devien sonar en la seva època quan foren estrenades a la Thomaskirche saxona. Amb Nicolaus Harnoncourt i durant quasi vint anys, portà a terme l´enregistrament de la integral de les Cantates del músic alemany escrites per a la litúrgia. Un referent, una obra magna, que després han imitat amb més o menys fortuna altres directors (aconsellables són també les versions de Helmuth Rilling).

Com altres músics de primera fila Leonhardt visità Mallorca en més d´una ocasió. Qui s´atreveix a afirmar, encara, que aquí no hi ha vida musical?