Una forma d´espiritualitat

–S´inscriu en la natura humana, -he dit.

Ell em manifesta els seus dubtes. La meva convicció es basa en l´experiència que vaig tenir fa molts d´anys a Berlín, quan tot just acabaven d´esboldregar el mur i la gent de l´Alemanya oriental passava embogida a comprar les andròmines que oferia l´occident. Era el mes de novembre de 1989. Un horabaixa vaig entrar en una botiga de materials fotogràfics i cintes de gravació magnetofònica. La gent agafava els productes que volia comprar i es posava a la cua amb la intenció d´esperar que li arribàs el torn de pagar. Mentre féiem cua, un al·lot de devers nou anys, vingut de l´Est, li deia a la mare: "Aquestes cintes em costaran quatre marcs cada una. En arribar a casa, les vendré als nostres veïns per sis marcs. Si puc vendre´n deu, hauré guanyat vint marcs". A mi em costava creure que un al·lot de nou anys hagués descobert tan fàcilment l´economia de mercat. I m´espantava pensar que encara que hauria rebut una educació anticapitalista, que li haurien parlat de la indecència de recaptar un guany sense fer res més que una simple inversió, que li haurien contat en què consisteix l´especulació, tot això hauria estat inútil. M´espantava descobrir que probablement l´educació no serveixi de res. Vaig insistir: El capitalisme està configurat en les nostres neurones, d´ençà de milers i milers d´anys. És una manera de salvar l´espècie, de sobreviure.

L´ase respon:

–La naturalesa mai no hauria inventat res tan pervers. La naturalesa ha inventat els moscards, les serps verinoses, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, els tsunamis. El capitalisme és una creació de la cultura humana. Funciona segons una regla molt simple: el capital invertit ha d´esser rendible i ho ha d´esser fins a l´extrem que pugui esser-ho. Quant més ho sigui, millor. Però aquesta idea té unes conseqüències sobre la vostra manera de viure i sobre el vostre psiquisme, profundament marcat per la lògica de la rendabilitat.

–Em dius que la cultura humana ha segregat un Homo capitalisticus que difícilment podem superar? És possible deixar endarrere aquest tipus d´humanitat? Es tracta d´un fenomen antropològic?

–El capitalisme –diu l´ase- arrela en les vostres angoixes més profundes: la inseguretat, el patiment, l´afany de poder, la memòria de la fam, la por de perdre l´estabilitat. I, a aquestes inquietuds, ofereix algunes respostes perverses. La vostra espiritualitat –tant si sou creients com si no ho sou- és la vostra reacció a aquelles angoixes. L´espiritualitat no és opcional: sorgeix com una resposta a les inquietuds que ens atordeixen. El capitalisme és, per tant, una forma d´espiritualitat perversa, perillosa: ha confiscat els sistemes educatius –basta que repareu en els ideals que transmet l´educació-, i alimenta les vostres angoixes alhora que us diu que les pot resoldre.

–Què podem fer? Hi ha ningú que vulgui deixar d´esser capitalisticus? Què creus que podem fer?

–Per començar, uns exercicis espirituals.