Commocionat, i emocionat, per la mort sobtada, cop en sec, de Josep Guinovart, de Guinovart, d´en Guino, com l´anomenàvem els amics, escric aquests mots tremolosos i amarats de tristesa perquè visqui entre nosaltres. Desembre, mes terrible i cruel, passa aviat! Aquest matí, just abans de saber la mala nova, acabava un article per al Quadern de Cultura d´El País sobre Nadal Batle i, un poc més tard, Andreu Barnils de Vilaweb em feia una entrevista televisiva per recordar en veu i gest els deu anys d´absència de Nadal. Per afegitó, ara acabaré un article per a Bellver del Diario de Mallorca sobre una altra mort d´amic: Blai Bonet. Us agrada el fester de dols? No m´ho crec, encara, que Guinovart, en Guino, aquell homenot de Castelldefels i de Barcelona i d´Agramunt i de Mallorca i del País Català i d´Europa, del Planeta sencer, no es trobi en el seu estudi, segut, perquè li feien molt de mal els genolls i no es volia operar, fent allò que era el seu mester, la seva tecné, el seu aire i la seva vida: pintar. I quan dic pintar cal entendre totes aquelles exploracions per les tècniques i les geografies més diverses que fa l´artista ver: gravats, olis, escultures, dibuixos, graffitis, instal·lacions, escenografies, imatges per a llibres, imatges per a escriptors, cartells, cartells generosos per anunciar les lluites i les felicitats del Món. Feia un mes i mig havia recomanat al PEN català que li demanassin el cartell del Dia de l´Escriptor Empresonat. En Guino, en una setmana, el va tenir llest: un exemple darrer d´una generositat llegendària des de la negra nit del feixisme fins dins aquest procés democràtic, que ell i jo parlàvem sempre seguit que era lent i un poc decebedor després de tantes de lluites i patiments. Li vaig demanar per devers els setanta si volia pintar una edició de Joan Salvat-Papasseit que treia clandestinament per ajudar a les despeses d´unes lluites d´esquerrans catalans independentistes i ens donà l´àlbum més bell que he vist mai d´una obra completa poètica. I pintà també mots de Ramon Llull i de Blai Bonet, de García Lorca i? No tenc gaire espai per poder ni dir tot allò que va fer sobre Mallorca i per a Mallorca, per a Valldemossa i per a Palma. Aquests ajuntaments de Valldemossa i Palma li podrien dedicar un carrer, una plaça o un jardí. Ens va ajudar a veure, a ser, a viure. Moltes de gràcies!