Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Obituario

El clarinet orfe, però no només el clarinet

En una mateixa setmana ens han abandonat dos músics que han deixat petjada. Dilluns sentíem l’absència de Rafel Nadal, qui durant molts d’anys engrescà projectes i marcà el pas i el compàs amb la batuta i el piano.

Però ahir ens despertàrem amb la notícia de la mort de Pascual Martínez Llopis. Un gran músic i millor persona. No conec ningú que l’hagi tractat que no tengui paraules d’elogi. Pascual era Amic, en majúscula, dels seus amics, un grapat enorme; músics i no músics.

No seré jo qui ara enumeri els seus valors musicals i els seus mèrits, que han estat molts, ni les seves aportacions com a professional i mestre. Només dir que un altre Pascual Martínez, el fill, no és per casualitat membre d’una de les millors orquestres del món, la New York Philharmonic Orchestra. Alguna cosa hi deu haver del mestratge del pare.

Pascual Martínez fou un pilar fonamental en els anys de la creació de la nova i professional Orquestra Simfònica. El seus consells, sempre assenyats, foren escoltats per la gerència i la direcció artística. Mai estrident, home reflexiu, senyor de paraula, les seves opinions eren escoltades i posades en pràctica. Don fe, vaig treballar al seu costat i, sobretot, vaig aprendre molt d’ell.

Avui el clarinet ha quedat orfe, però no només el clarinet, la música tota està de dol.

Compartir el artículo

stats