Entra l´hivern, però el fred ja era aquí des de fa estona. Aquests dies, poc abans de festes, la consellera d´Educació i Cultura ens ha tornat a obsequiar amb una de les seves perles. Ha dit que, gràcies a l´acció del Govern del qual forma part, el TIL arribarà a "les classes més humils" de la nostra societat. Ho deia convençuda que aquesta acció de la qual parla serà beneficiosa, que afavorirà l´èxit escolar dels fills i les filles de "les classes més humils". Per què fa servir un eufemisme i no diu les coses pel seu nom? Li fa vergonya dir-ne la gent pobra. Hi ha pobres, a la nostra societat. N´hi ha molts. Per què li fa por la paraula pobresa? Hi ha gent pobra, gent que no té feina, gent que ha d´anar-se´n a viure amb els pares pensionistes, gent que no té res, ni menjar per dur-se a la boca i grata als contenidors de fems per si hi ha res que pescar, gent que ha d´acudir a les cues de beneficència, que no pot pagar el consum d´electricitat i passa fred, i fam... No són classes humils, senyora. Hi ha gent pobra i el Govern s´entossudeix en resoldre´ls la vida amb el TIL. Ens volen fer creure -ho volen fer creure a "les classes humils"-, que l´aplicació del decret, tan refutat per una gran part de la societat, farà que "els més humils" sàpiguen anglès i que, gràcies a això, se´ls obriran camins de futur, trobaran feina, guanyaran un jornal i podran menjar.

És difícil esser més cínics. Bé sap, la consellera, que l´anglès no s´aprèn a l´escola pública. També sap que difícilment els alumnes que es veuen obligats a seguir l´ensenyament de matèries no lingüístiques en anglès són capaços d´adquirir el més mínim coneixement de la matèria. I que en alguns centres, especialment concertats i privats, ja han decidit fer una doble avaluació d´aquelles matèries. Avaluaran els coneixements adquirits amb l´assignatura impartida en català i, després, tornaran a avaluar els coneixements adquirits en anglès. Naturalment, ni els alumnes ni els pares no consenten que aquestes dues notes facin promig. Seria un desgavell. És un desgavell.

Ni que fos l´àngel de Nadal, arriba la consellera i diu: "Anuntio vobis gaudium magnum". Us anuncii una gran alegria: Ens ha nascut un salvador. Que els pastors davallin de la muntanya, que aquells que dormien arran del foc escoltin la veu de l´àngel, que es desperti la gent adormida i abandoni la calentor del llit i parteixi per camins i senderes. Que la notícia arribi a tots els pobles, als barris de la ciutat, a les cabanes de foravila. Ens ha nascut un salvador: el TIL. S´acabarà la misèria i la pobresa desapareixerà de damunt aquesta terra. Tres reis vinguts de l´Orient guiats per una estrella arribaran i portaran presents per celebrar un esdeveniment tan gran. En un racó de la cova de Betlem, els rebrà la consellera amb el decret entre les mans i els dirà somrient: Aquí teniu la bona nova, la sal de la terra, la redempció de "les classes humils".

Lluny de l´enrenou, el meu amic l´ase ronyós i savi, ha arrencat a plorar. La hipocresia l´entristeix, el cinisme li produeix nàusees. Sap com és d´amarg l´aprenentatge de la desil·lusió. I què vols? El model educatiu que construeixen es basa, no en tingueu cap dubte, en el menyspreu dels perdedors. Les paraules de la consellera han ferit el meu amic. Potser és una ferida de mort. Seria llarg de recontar tot el seu patiment. La respiració ha començat a tornar-li feixuga. Potser tenia febre. Poques hores després de llegir aquelles declaracions han començat els deliris. I no cessava de dir paraules estranyes. I somniava que érem al paradís, en un lloc ple de flors, de fruiters, amb una font ran de la qual cantava un rossinyol.