Opinió | Astènia primaveral al Mallorca

Apatia, irritabilitat, tristor, ansietat i, sobretot, desmotivació. Tots aquests són els símptomes que transmeten ara mateix els dirigents del Reial Mallorca. Uns símptomes que s’han apoderat també de l’afició i que, de moment, seran difícils de revertir.

Parlar amb qualsevol aficionat sobre el futur immediat del club i, òbviament, de l’equip resulta un exercici d’impotència. Des del club ningú no diu res; hi ha uns quants jugadors que volen partir més aviat que de pressa i la situació comença a tenir aires d’una letargia incomprensible.

En aquestes pàgines ja s’ha parlat de tot això, però hi ha una paraula i un estat d’ànim innegociables. La paraula és il·lusió i, per ara, són ben pocs els qui en conserven una mica. L’escepticisme, que podria traduir-se en una expressió tan mallorquina com «me’n fot», comença a agafar molta força.

Les perspectives de construir un projecte atractiu i potent per tornar a la Primera Divisió no tenen, de moment, cap base real. La Lliga ja fa més d’un mes que ha acabat i, dos mesos abans que comenci la competició, no hi ha notícies de cap fitxatge ni de cap entrenador. Evidentment, ens trobam, com cada temporada, en l’època dels rumors, però l’afició mallorquina necessita qualque cosa més per engrescar-se.

La ferida i la frustració del descens encara són ben presents, i molts comentaris giren entorn d’equips històrics que han acabat a la Primera RFEF; és a dir, a l’antiga Segona B.

Una de les moltes preguntes que queden a l’aire és saber si amb els jugadors actuals —els qui tenen contracte en vigor— es podrà fer front a una categoria molt difícil, en què els equips s’obliden de fer bon futbol, però no de competir.

Ja sabem que tot ha canviat molt i que l’aficionat és qui menys importa, però la directiva mallorquinista hauria de tenir-ho molt present, si no vol veure un Son Moix per on corrin les rates.

Només cal desitjar que aquesta letargia i astènia primaveral s’acabin aviat.

Suscríbete para seguir leyendo