Opinió | Segurament l’empat no és dolent

Com que la classificació és la que comanda, la tàctica, l’estratègia, la por a no encaixar i no cometre errades fan que els partits tenguin molt poc futbol i, lògicament, siguin molt avorrits.

Ni Mallorca ni València no ens proporcionaren cap moment per no badallar, com passava a una aficionada mallorquinista que exhibia el capell del pirata. Aquest detall va ser una de les novetats que va proposar el club, a més de denominar l’illa “pirata”, però escrit en castellà. Vols dir que tothom no hauria entès “illa Pirata”? Això és el que ens deixava la primera part.

Per sort, la segona va ser molt diferent. En el segon temps, el Mallorca hauria pogut guanyar, però també perdre. Per tant, estarem d’acord que l’empat, tot i que no és el resultat desitjat, no és un mal desenllaç, perquè, com diuen en aquestes alçades del campionat, un punt és or.

Vist en perspectiva, el Mallorca va tudar claríssimes oportunitats per sentenciar. La mala punteria i les males decisions de Jan Virgili propiciaren que el València, amb els canvis, aconseguís l’empat en una de les poques oportunitats que va tenir. Ara bé: que el Mallorca és un altre és evident. La pilota no li fa por, juga cap endavant i això és el que vol l’aficionat.

En tot cas, el partit contra el València –que no és el Rayo Vallecano– també ha de servir per agafar més confiança i seguir ajustant les peces. Dissabte torna a presentar-se una oportunitat davant un rival directe que en el seu camp és temible. L’Alabès, des que hi arribà Quique Sánchez Flores, també sembla un altre equip, però el Mallorca hi ha d’anar a guanyar per preservar les bones sensacions.

Demichelis ho té clar i alguns jugadors sembla que també. De cada vegada queden menys jornades, però aquesta és una qüestió per a tots els implicats, que són molts. Si els davanters mallorquinistes afinen un poc més la punteria, encara hi ha esperança.

Suscríbete para seguir leyendo