Opinió | Gran victòria per a l'esperança

No ens cansarem de recordar-ho: si hi ha un esport sorprenent i imprevisible aquest és el futbol. Quan la majoria d’aficionats s’esperaven el pitjor, el Mallorca no només arrodoneix un bon partit sinó que aconsegueix el resultat més ampli de la temporada golejant el Sevilla, guanyant-lo per segona vegada i superar-lo en els gols a favor i en contra.

A partir d’una bona actuació defensiva, sobretot de David López i Martin Valjent –els laterals no tant—el Mallorca va saber mantenir la figura i se'n dugué una victòria que val més que tres punts. Una gran victòria per a l’esperança. A més de sortir de la zona de descens, els mallorquinistes pugen quatre posicions, un detall més que important per a seguir creient en l’equip i en l’entrenador.

Vist el partit per la televisió, a vegades s’escapen imatges que en directe són difícils de veure. Feia temps que no veiem somriure a prop de la banqueta, abraçades sentides entre els jugadors i no males cares que venien essent habituals. És ben cert que el guanyar fa riure, però aquesta vegada i davant una golejada tot està justificat. I una golejada cercada a través de tenir la pilota i jugar-la, a més de pegar les pilotades de cada jornada per veure si Muriqi en pesca qualcuna.

Llevat del penal, que ve d'una magnífica acció de Jan Virgili, els tres gols de la segona part són producte de bones accions ofensives i amb la pilota arran de gespa. A la fi hem pogut veure una actuació millorada de Virgili amb el penal i l'assistència en el gol de Samu Costa, un altre dels destacats. I per acabar-ho d'arreglar el gol de Pablo Torre, un jugador que no estava especialment content quan ha entrat en els minuts de les escombraries.

En resum una victòria merescuda i a la vegada un poc sorprenent que ve la mar de bé per no abaixar els braços i anar al Camp Nou, dissabte, amb una bona cara.

Suscríbete para seguir leyendo