Derrota del Mallorca segons el guió previst

Quan el porter és designat com el millor del partit, normalment el seu equip en surt derrotat. És el que va passar en el Metropolitano, on Leo Roman va ser dels pocs que va justificar el sou. Si la distància de pressupost i de plantilla ja és sideral, encara queda més evident sobre el terreny de joc. El Mallorca no pot competir gairebé en res contra l’Atlètic de Madrid.

L’equip de Simeone no necessità fer un partit extraordinari per imposar-se a un rival infinitament inferior i, a més a més, jugant al seu camp, on continua essent el millor de la lliga. Com a mínim, els de Jagoba Arrasate no feren el ridícul —com va passar altres vegades—, però no xutaren entre els tres pals en tot el parit, i així és molt difícil, com a molt, empatar.

El Mallorca es limità a treure tot el que va poder, però Leo Román no pot estar per tot i va acabar encaixant una derrota que ja es veia a venir des de l’inici del partit. Si no és d’una manera, és d’una altra, que els mallorquinistes acaben perdent. I aquesta vegada, davant un equip més treballat, amb més bons jugadors i que no necessitaren treure la seva millor versió per imposar-se a un equip que haurà de sobreviure per mantenir la categoria.

Davant l’Atlètic de Madrid, el Mallorca no va tenir cap opció ni tan sols d’empatar. Una vegada més, com va passar a Son Moix, Marcos Llorente va semblar que jugava tot sol. El madrileny surt en els dos primers gols sense tenir cap problema per executar el seu joc davant una defensa de circumstàncies, que va fer el que va poder. L’actuació de David López, no la podem jutjar pel gol en pròpia porta, perquè el central mallorquí no va ser dels pitjors davant uns jugadors que competeixen a la Champions. El problema del Mallorca és que les jornades que venen no li són gens favorables: dilluns que ve, el Sevilla, a Son Moix, i a la següent jornada, el Barça. 

Suscríbete para seguir leyendo