El Mallorca no té cap opció, ni d’empatar, per Ricard Pla

Un altre partit d’urgències, i aquesta vegada per als dos equips, però que va saber resoldre més bé el Rayo Vallecano. L’equip d’Íñigo Pérez, més ben dotat tècnicament, va sumar tres punts clau davant el Mallorca més mediocre de les darreres jornades. Llevat d’una primera part més o menys correcta, l’equip de Jagoba Arrasate tornà a exhibir les mancances de sempre, tant en defensa com en atac. I les ofensives varen ser més evidents que mai davant una defensa ben estructurada i sense frissor. Parlar del partit de Vallecas —un camp que altres vegades ha estat molt propici— fa que envaeixi l’avorriment. I analitzar el joc del Mallorca, encara més.

És tan previsible que ja no sorprèn res del que fa o el que pugui passar, com el penal inventat de Valjent, que, al cap i a la fi, va significar perdre el partit quan els mallorquinistes començaven a jugar un poc més bé, no gaire. La resta va ser un insult al bon gust. A la segona part, encara teníem la plagueta totalment en blanc, si exceptuam el buratatxo de la targeta vermella que va veure Óscar Valentín. El Rayo quedà amb 10 homes durant un quart d’hora i el Mallorca no ho va saber aprofitar ni sense voler.

No creà la més mínima possibilitat de sumar un punt. Per tant, no val queixar-se de res, perquè el Rayo va ser millor en línies generals, i el Mallorca va ser el mateix de tota la temporada: un equip poc solvent i que tots els rivals coneixen bé. La imatge, les sensacions i el joc no ens fan ser gens optimistes, després d’haver cremat la primera volta de la lliga. Tot i això, no deixa de ser paradoxal que el Mallorca tengui el tercer golejador del campionat, Muriqi, cosa que, és evident, no serveix per a res. Els punts perduts davant el Girona i el Rayo s’hauran de sumar amb la visita de l’Athlètic de Bilbao. Vols dir? Seriosament, les coses i la classificació es posen molt malament. 

Suscríbete para seguir leyendo