I tanta sort de Leo Román, per Ricard Pla

Basta pegar una ullada a la classificació per veure el paral·lelisme que hi ha entre els dos equips. Deixar jugadores a la suplència, com Sergi Darder o Pablo Torre, només indica que Arrasate volia múscul al centre del camp en detriment de mantenir la possessió de la pilota, cosa que per altra banda el Mallorca tampoc no ha anat sobrat en cap partit. Després de l’excel·lent gol de Samu Costa, els mallorquinistes han tornat a fer un exercici de supervivència, embotellats pel València i arriscant molt en la sortida de la pilota.

El pla els ha sortit be durant tota la primera part, evitant que els locals hagin tingut cap oportunitat clara de marcar. Però els partits no només són d’una part i el Mallorca això ho hauria de saber. La insistència, la intensitat i les ganes de guanyar del València feren possible l’empat en una altra frivolitat de Mojica i el gol d’Hugo Duro que tan sols ha rematat una vegada entre els tres pals.

El partit jugat a Mestalla no serà precisament dels que creen afició. Pilotada va, pilotada ve, sobretot per part del Mallorca, i intentar qualque contraatac que mai no ha tengut èxit. Ni canviant un altre vegada un innocu Morlanes, per un altra de semblant com Sergi Darder, el Mallorca ha estat incapaç de mantenir la pilota durant cinc o deu segons.

I tanta sort de Leo Roman que ha salvat l’equip d’una derrota clara en una intervenció de gran qualitat. Després d’aquesta acció del porter mallorquinista, Jagoba Arrasate ho ha vist molt negre i ha decidit passar a una defensa de cinc llevant Jan Virgili, l’únic jugador que pot crear un poc de perill a l’àrea rival. El Mallorca ha tornat ha mostrar les seves mancances i davant un equip que hi ha posat més intensitat i un poc més de futbol, es pot donar per satisfet amb el punt que deixen les coses com estaven a la classificació. En tot cas no és, ni de bon tros, un bon resultat per acabar l'any i estar gaire satisfets.

Suscríbete para seguir leyendo