L’empat era previsible des del primer minut

César Luis Menotti, un dels entrenadors de més prestigi del segle passat –va guanyar la Copa del Món de 1978 amb la selecció de l’Argentina—sempre va mantenir que un equip, entre altres coses, ha de saber defensar, recuperar, gestar i definir. Aquesta era la visió del futbol que tenia el tècnic argentí, segurament un poc simple i de manual, però que avui en dia molts equips no saben posar en pràctica.

Més o menys el que Mallorca i Osasuna feren en tota una primera part, fregant la vergonya. Varen haver de passar més de trenta minuts per veure la primera rematada entre els tres pals i va ser d’un defensa, Valjent, a les mans del porter. La resta de minuts només serviren per comprovar el pànic que tenien els dos equips de no perdre.

La carta de presentació d’Osasuna fora camp no podia ser pitjor: un sol punt i un sol gol marcat. És un dels quatre equips de primera que no ha guanyat com a visitant i continua així després de passar per Son Moix, però que va aconseguir sumar un punt i marcar dos gols, evidentment, al Mallorca. L’equip de Jagoba Arrasate va ser incapaç de mantenir el clar avantatge amb els dos gols de Muriqi i va cedir un empat que, vist com va anar tot plegat, encara no deu esser gaire dolent.

Ni el Mallorca ni Osasuna no feren gaires mèrits per aconseguir els tres punts, però sí que evidenciaren el lloc que ocupen a la classificació. L’empat, que segurament tampoc no es mereixen cap dels dols, va ser un mal menor, sobretot per als mallorquinistes, que haurien pogut perdre en qualsevol pilota penjada a l’àrea, vista la poca solvència que, avui per avui, mostra la defensa del Mallorca. Tots els de darrere, començant pel porter, evidencien una falta de confiança extrema, i això no és cap garantia per continuar sumant.

El resum és molt fàcil: partit molt fluix i repartiment de punts per a dos equips que juguen igual de malament.

Suscríbete para seguir leyendo