L'opinió de Ricard Pla del Mallorca-Levante: Un altre desgavell defensiu

El dia que, a la primera part, es creen més oportunitats clares de gol que en tota la temporada, i fins i tot bon futbol, el Mallorca enfila el camí dels vestidors amb un zero a un en contra. Jan Virgili —sense cap dubte, el millor—, Muriqi, Darder i Mateo Joseph haurien pogut marcar en accions clares de gol: unes, per falta de punteria, i d’altres, perquè els porters també juguen.

I, com sol passar en futbol, una altra pèrdua de pilota al centre del camp totalment innecessària i una nova sessió de caos defensiu, el Llevant aprofita per avançar-se en el marcador en una pilota que li ve del cel, però que Eyong aprofita, cosa que no han sabut fer els mallorquinistes. Tenint en compte que els primers quaranta-cinc no foren excessivament dolents, la segona part va servir per veure que la suplència de Pablo Torre està més que justificada i que jugadors com Llabrés o Domènech no aporten absolutament res.

Entre el carrusel de canvis, un inesperat Maffeo s’inventa un dels gols de la jornada en una acció individual, després que Leo Román evitàs el 0-2. Però, com recorda el titular, el caos defensiu continua provocant regirons un darrere l’altre. En ple desconcert mallorquinista i amb els canvis introduïts, el Llevant està a punt d’endur-se'n els tres punts en una acció claríssima, que, de bell nou, torna a evitar Leo Román.

És difícil treure conclusions d’aquest empat. El que és cert és que, si continua així, el Mallorca en passarà un fum per sumar de tres en tres. Després de la victòria a Sevilla, davant el Llevant es presentava una magnífica oportunitat per pegar una estirada a la classificació, però, amb el nerviosisme i la poca seguretat que mostra la zona defensiva, tot es fa costa amunt. No basta amb la irrupció de Jan Virgili; els veterans també hi han de posar la seva part. 

Suscríbete para seguir leyendo