Opinió | El Mallorca no transmet res de res, per Ricard Plà

Els uns, pendents de la Champions, que hi han perdut dos partits, i els altres, mirant de fugir del pou negre de la classificació. Els primers, amb ganes, motivació i, sobretot, orgull. Els segons, a l’expectativa i, si per casualitat cau alguna pilota per devora l’àrea, ja ho veurem.

Basta observar el llenguatge corporal dels mallorquinistes per no tenir gens d’esperança. Els retrets constants entre els companys, amb els braços oberts constantment, és indicatiu que això no va de cap manera. El gol de Samu Costa únicament servirà per engreixar l’anecdotari del futbol. L’acció del portuguès —que evidentment cercava al cap de qualcú— només va servir per esperonejar l’Athlètic, que cinc minuts després deixava les coses igual, és a dir, en una altra derrota dels mallorquinistes.

Llevat de la “fantasia” de Samu Costa, convé recordar que el Mallorca no va tenir cap possibilitat ni tan sols d’empatar. A l’equip de Jagoba Arrasate, li falta moltíssim futbol per transitar per la Primera Divisió, però sobretot per competir-hi. L’Athlètic, sense fer res de l’altre món —aquesta frase fa moltes vegades que la feim servir—, va ser superior en els trams decisius del partit, i és just i merescut guanyador.

La defensa del Mallorca tornà ser un caos, sobretot a la primera part, però repetint els patrons durant algun moment de la segona i, més concretament, en el gol de la victòria local. La dinàmica no és la millor per treure el cap de la zona de descens, on ara ocupa el darrer lloc de la llista.

Tot i que la temporada passada no va estar en zona de descens, veure el Mallorca com a coer de la classificació fa mal a la vista. Com ho fa també presenciar incredulament com un jugador s’autoexpulsa del partit en qüestió de segons, perquè és incapaç de gestionar la frustració. Ja fa dies que comentàvem la feinada que tendrà —si n’hi deixen fer— Jagoba Arrasate. Molta, massa, feina per redreçar en solitari una situació molt complicada.  

Suscríbete para seguir leyendo