Opinió | Leo Román, Virgili i Muriqi, per Ricard Pla

Aquests tres noms sintetitzen, en certa manera, el partit, o, més ben dit, els darrers deu minuts viscuts a Son Moix. Quan més d’un aficionat —per no dir tots— assumia una nova derrota del Mallorca, el futbol va fer un gir inesperat i caigué del costat dels locals.

Els jugadors de Jagoba Arrasate es passaren més d’una hora cercant la pilota i, com deien alguns, “encalçant ombres”. Però sembla que tornà a aparèixer el que durant molts anys anomenaren “el pupas”: l’Atlètic de Madrid. L’equip de Simeone va dominar absolutament el Mallorca amb incomptables oportunitats, que —aquesta vegada sí— sempre va desbaratar Leo Román. Fins i tot rebutjant un penal que va ser llançat per Julian Álvarez. El porter eivissenc es va reivindicar després del mal partit a Cornellà. Sense cap dubte, Leo Roman, l’aparició de Jan Virgili i l’actuació de Muriqi foren, per aquest ordre, el revulsiu que necessitava l’equip. En l’única rematada dirigida entre els tres pals, el kosovar connectà el seu potent cap per aconseguir l’empat quan s’anava gestant la victòria visitant.

L’entrada al camp del català Jan Virgili va canviar el panorama i la seva centrada portent, tensa al cor de l’àrea —de fet, l’única de nivell—, no la va desaprofitar el davanter mallorquinista. Però aquest empat, evidentment molt celebrat i contra deu jugadors per l’expulsió de Sorloth, no pot amagar les dificultats de l’equip per crear joc ofensiu amb un mínim de perillositat per al rival. En aquest aspecte, i després de l’un a zero de Gallagher, va ser ben clara la intenció de l’Atlètic de protegir-se al darrere per aconseguir la victòria.

Però Simeone no va calcular la potència del menut Jan Virgili. L’extrem va ser clau per la banda esquerra i el seu concurs determinà que el Mallorca sumàs un altre punt, que, sense cap dubte, reforçarà l’estat anímic, que no és dels més alegres. Només ho sabrem si dimecres a Sant Sebastià, les bones sensacions tornen a la plantilla.

Suscríbete para seguir leyendo