Fútbol. Primera División

L'Opinió de Ricard Pla del Getafe-Mallorca: Porteria a zero i trenta punts

Els jugadors del Mallorca celebren el gol de Larin de penal

Els jugadors del Mallorca celebren el gol de Larin de penal / EFE

Palma

El titular podria resumir el partit d’ahir a Getafe. I hem de constatar que no hem dit “partit de futbol”, perquè realment se n’hi va veure poc o molt poc, de futbol. Quatre jugades mal contades, pilotes que volaven per damunt els caps dels jugadors i escasses idees per acomodar el joc a una lliga de primera divisió. S’enfrontaren dos equips amb uns objectius molt diferents: el Getafe, amb urgències, i el Mallorca, còmodament instal·lat a la classificació, sense cap compromís i amb molt poc a perdre.

Aquests detalls feren que els de Jagoba Arrasate s’ho prenguessin amb més calma que els de Bordalàs. A banda de tots aquests detalls, poc futbolístics, però pràctics, el Mallorca, ben abrigat per un seguríssim Dominic Greif, aprofità el bon moment de Larin per endur-se’n els tres punts de manera relativament còmoda i sense fer un esforç addicional, perquè, si una cosa sap fer l’equip, és defensar-se.

Una vegada més, els dos centrals, Raíllo i Valjent, dirigiren les accions ben secundats per Mojica i Maffeo. Els quatre de darrere i ajudats a última hora per Copete mantingueren a retxa els atacs del Getafe, que, després del gol de Larín, només va tenir una oportunitat en un xut de Carles Pérez ben controlat per Greif.

El Mallorca va saber aprofitar el bon moment de Larin. El canadenc provocà el penal i ell mateix s’encarregà de convertir el llançament, el primer que fa, en l’únic gol del partit. Possiblement, un regal inesperat, però just, que va significar la segona victòria consecutiva i arribar als magnífics trenta punts abans de posar punt. Un regal de Nadal que situa l’equip en zona europea i que en cap moment no notà les baixes de Muriqi, Samu Costa ni Morlanes. Un aspecte que s’ha de tenir en compte, perquè els seus substituts compliren amb escreix les ordres de l’entrenador. Europa és a prop, però la permanència, encara més, molt més. Molts d’anys i fins l’any que ve.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents