L'opinió de Ricard Pla del Mallorca-Sevilla: Leo Román i tota la resta

Quatre canvis per començar les rotacions promeses per Arrasate. El primer, a la porteria, on Leo Román agafà el relleu de Dominik Greif, i primera titularitat per a Morlanes, Sánchez i Larin. Els tres jugadors de camp continuen fent mèrits per quedar asseguts a la banqueta; en canvi, Leo Román, sense cap dubte, va ser el millor del partit en el debut a la màxima categoria amb intervencions de molta qualitat.

Si no hagués estat per ell, la primera part hauria pogut acabar molt malament i la segona, també. En línies generals, l’equip ens va recordar el de la temporada passada, quan tingué una evident i alarmant mancança d’idees a l’hora de fer una mínima jugada amb cara i ulls.

Este Mallorca necesita mejorar mucho

Tanmateix, les coses canviaren un poc en el segon temps, quan el Sevilla, que tingué alguna possibilitat clara, baixà el ritme i el Mallorca el pujà, gràcies als canvis introduïts pel tècnic basc, possiblement amb un poc de retard.

Els tres suplents esmentats varen ser substituïts pels teòrics titulars. En aquest aspecte, és realment incomprensible la nul·la aportació que va fer Larin. Arrasate el tornà a situar a l’esquerra, però tingué una incidència irrellevant.

Darder: "Nos queda un camino largo, pero no se nos tiene que hacer largo y hay que sumar de tres en tres"

A partir de l’hora de joc, va semblar que els mallorquinistes reaccionaven i crearen tot el perill que foren incapaços de fer en el primer temps. En qüestió de pocs minuts, Muriqi, Samú Costa i Asano haurien pogut desfer l’empat; fins i tot el debutant Marc Domènech no va arribar a contactar amb la pilota en una acció clara de gol.

Al final, tothom donà per bo l’empat, però sobretot el Mallorca, que va estar molts de minuts totalment sotmès pel Sevilla i per Lukebakio, que va fer anar de corcoll tota la defensa. En tot cas, dos punts de nou possibles és un bagatge molt pobre. Dissabte n’hauran de rapinyar qualcun més a Leganés.

Suscríbete para seguir leyendo