Cinquè partit de la temporada i més canvis a l’onze inicial de Javier Aguirre, que, com ja va dir a la roda de premsa prèvia, encara no té els engranatges a punt. Per primera vegada, va situar al centre del camp Sergi Darder, Samú Costa i Morlanes. Dos de creatius i un altre un poc més defensiu. En tot cas, la sensació que ens va deixar la primera part és que cap dels tres migcampistes no s’ho passaven gaire bé; fins i tot que s’avorrien de tant anar darrere la pilota quan, sobretot Darder, estan acostumats a tenir-la com més temps millor. És ben cert que les poques vegades que l’artanenc en va tenir el control varen passar coses, poques, però sí que veiérem algun detall de qualitat. En tot cas, estarem d’acord que la feina que va fer Costa és digna d’esmentar, i fins i tot es va atrevir amb un xut des de fora de l’àrea, que també és d’agrair. La segona part no va ser gaire diferent, encara que es va decidir el resultat. Podríem dir que el Mallorca ha guanyat el primer partit de la temporada amb una dosi important de sort i per mil·límetres, suficients perquè la pilota del Celta no entràs després de la revisió del VAR i quan tothom donava per bo el gol de Bamba. La qüestió ara és saber si la victòria del Mallorca va ser merescuda; sincerament, creiem que no, però sí, justa. El gol de Muriqi va ser legal i el del Celta, no. Aquesta és la diferència quan l’equip que va fer més mèrits va ser el gallec en contraposició als pocs dels d’Aguirre. L’entrenador haurà alenat molt més bé després de trobar-se amb tres punts que no semblava que viatjarien a Palma. Però el futbol té aquestes coses i no és la primera ni serà la darrera vegada que passi. Rajkovic va ser el millor i Muriqi es va estrenar a la lliga amb un gol d’autèntic ‘nou’. Una victòria, com la de la temporada passada, que és mel i fa passar els nervis a més d’un.
