Opinió

Derrota del Real Mallorca més que previsible, per Ricard Pla

Maffeo y Lemar, durante el partido.

Maffeo y Lemar, durante el partido. / Europa Press

Ricard Pla

Amb un equip de circumstàncies i amb la columna vertebral fora de l’onze inicial (Raíllo, Galarreta, Kang In Lee i Muriqi), el Mallorca va fer el que bonament va poder en el Metropolitano. Davant un equip de Champions i que lluita pel segon lloc de la lliga, és molt complicat mantenir la porteria a zero i tenir qualque oportunitat. El Mallorca en va pescar una i la va aprofitar a la sortida de l’únic córner a la primera part. Un dels tres centrals, Nastasic, aconseguia estrenar-se com a golejador fent el zero a un i embrutant un poc les celebracions de l’aniversari de l’Atlètic de Madrid. Però mantenir un perfecte ordre defensiu, encara que sigui amb cinc homes, i encara més davant Rajkovic, és pràcticament impossible. Tot i l’ensopegada del Camp Nou, els locals justificaren el bon moment que travessen després del Mundial.

La superioritat dels de Simeone va quedar de manifest pràcticament en dos minuts. Al darrer de la primera part i al primer de la segona, en què l’Atlètic va ser superior, va imposar la seva qualitat tècnica i es va endur el partit, els tres punts i va refermar com a mínim la tercera plaça, que li dona opcions per jugar la Champions la temporada que ve. Aquí és on queda palesa la diferència entre un equip i un altre: els objectius i, sobretot, el pressupost. Tot i que no va fer mal paper, és ben clar que aquesta no és la lliga del Mallorca.

L’Atlètic de Madrid, com a equip i plantilla, és a anys llums dels de Javier Aguirre, que va intentar maquillar el resultat fent canvis a la segona part, però que no li serviren per a res. La derrota no és un drama i ara espera l’altre Atlètic, el de Bilbao, que vendrà a Palma dia primer de maig amb intencions de puntuar per classificar-se i jugar la temporada que ve a Europa. La bona notícia és que, amb el Mallorca, hi seran Raíllo i Galarreta, i els clàssics titulars tornaran a l’onze i els suplents de sempre, a la banqueta. 

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents