Molt Sevilla i poc Mallorca, per Ricard Pla

La història es repeteix cada vegada que el Mallorca juga a fora. El partit d’ahir al camp del Sevilla va ser un més, en negatiu, dels darrers disputats. Ni un xut a porta, ni una jugada de perill, ni una aproximació. En definitiva, res de res, i els mallorquinistes sembla que surtin amb un grau de derrotisme exasperant. L’avantatge de tenir vint-i-vuit punts esdevé un clar inconvenient a l’hora d’afrontar els partits. 

La comoditat a la classificació té ben sedats els jugadors de Javier Aguirre, fins i tot també ell. Està bé que mantingui la tàctica del 1-5-4-1, però també ho fa el Sevilla, i en canvi la repassada a la primera part dels homes de Sampaoli va ser antològica. Per tant, alguna cosa no encaixa, o sí. Que els jugadors no són els mateixos i els del Mallorca estan a molta distància dels del Sevilla, tant dels del punt de vista tècnic com físic. Per potencial, tant històricament com per plantilla, era qüestió de temps que el Sevilla reaccionàs. 

Nuevo esperpento del Mallorca lejos de Palma

No era normal la classificació que tenia després d’haver disputat la primera volta. Els andalusos, conscients de la importància dels punts, sortiren clarament a guanyar des del primer moment i acorralaren els mallorquinistes a la seva àrea. El Mallorca, en canvi, va plantejar el partit com ho va fer les darreres jornades: a veure-les venir, per si queia qualque falta o córner i si podien muntar un contraatac. Ni una cosa ni l’altra, ni res que s’hi assembli. El Mallorca en tot el partit va anar a remolc del joc dels locals i no va crear el més mínim perill a l’àrea de Bono. Ara torna un altre compromís difícil amb un dels equips que manegen més bé la pilota de la lliga. Dissabte a la mateixa hora, veurem a Son Moix el Vila-real de Quique Setien. Serà un partit nou davant l’afició mallorquinista, que encara creu en el seu equip tot i que les sensacions no són les millors.

Suscríbete para seguir leyendo