Llevat d’una rematada al travesser, el Vila-real s’ha vist superat gairebé en tot moment pel Mallorca més concentrat i solidari dels darrers partits. Poques, molt poques errades defensives podem retreure a l’equip de Javier Aguirre. Tots els cinc defensors han tingut un gran nivell, però el més destacat ha estat Giovanni González, Gio. El lateral uruguaià ha fet el millor partit des que juga amb el Mallorca i ha tornat assistir al gol de Muriqi en la segona arribada a l’àrea dels mallorquinistes. El Vila-real ha tengut un setanta per cent de possessió i una vegada més s’ha constatat que això no vol dir res. L’equip de Quique Setien —aquest home no té gens de sort— ha estat incapaç de crear el més mínim perill davant el sistema disposat pel tècnic mexicà. El Mallorca ha sabut desconnectar Dani Parejo del centre del camp i ha tret del solc el Vila-real amb bones accions d’anticipació i sortides al contraatac. El tècnic mallorquinista ha tornat plantejar el sistema de cinc defenses i, sense tenir titulars com Raíllo o Maffeo, ha continuat creient en les seves idees per aconseguir treure el millor dels seus jugadors. No sabem si Aguirre s’estimarà més veure els partits des d’una cabina, però sí que deu estar més que satisfet de la feina feta pels professionals, dirigits des del camp pel mallorquí Toni Amor. L’únic emperò que es pot posar a l’equip és l’acumulació de targetes grogues, algunes de les quals eren evitables. Però també és cert que a vegades mantenir el cap fred havent de defensar homes tècnicament ben dotats es fa difícil. En qualsevol cas, no deixa de ser una victòria de prestigi davant un equip que cada temporada està dissenyat per competir a Europa. Arribar als setze punts a aquestes alçades de la temporada és la millor notícia per rebre l’Atlètic de Madrid dimecres que ve a Son Moix.
