Una sola derrota fora camp. Aquesta era la targeta de presentació d’un dels històrics de la lliga. A més, l’Athletic Club és el segon menys golejat de la categoria, amb només divuit gols en contra, ara amb vint-i-un. Aquestes xifres contrasten amb les del Mallorca, que és, juntament amb l’Alabès, el més poc realitzador, amb dinou gols i ara amb 23. Tot i tenir moltes baixes i estar pendent de les semifinals de la Copa, l’equip de Marcelino García Toral continua essent un dels més competitius de Primera.
Però Marcelino possiblement no havia pensat que pel Mallorca era una altra final, com la del dia del Cadis. El Mallorca s’ho ha plantejat així des del primer minut tot i les incerteses creades pel porter Sergio Rico. El partit ha tengut de tot i en tots els sentits, però la victòria ha estat sempre més a prop del Mallorca que de l’Athletic que ha reaccionat i en dos minuts ha posat l’empat en el marcador, gràcies també a la poca contundència de Sergio Rico, sobretot en el segon gol.
Un altra capítol requereix l’actuació del kosovar Vedat Muriqi. El davanter cedit per la Lazio (el Mallorca faria be d’executar l’opció de compra) ha tornat esser l’eix del partit i del resultat. Ha lluitat i gairebé sempre ha guanyat totes les pilotes aèries, ha pressionat i ha intervingut en dos gols. El compromís de Muriqi i la seva espurna per jugar dins l’àrea ha estat demolidora i mai l’han poguda contrarestar els defenses bascos.
Aconseguir dues victòries consecutives en una lliga tan competitiva no és a l’abast de tothom, per tant s’ha de valorar molt positivament que el Mallorca s’allunyi sis punts de la zona de descens. La victòria davant l’Athletic Club, a més, se la pot considerar de les de prestigi. Ara s’haurà d’assaborir pensant ja en un altre rival de nivell. Diumenge a Sevilla espera el Betis de Manuel Pelegrini, un dels equips que, avui per avui, millor juga a futbol.
