No hi ha millor teràpia que la victòria. El Mallorca ha guanyat jugant més bé que l’Espanyol i arribant als quarts de final per bona actitud, intensitat i amor propi. Tot són grans virtuts exhibides a la Copa i que no hi ha dubte que hauria d’aplicar a la lliga. Llevat dels comentaris que sempre adornen els partits abans que es juguin, la majoria de vegades no serveixen per res a partir de quan comença a girar la pilota. Cap dels dos tècnics no ha reservat gairebé cap titular. La jornada copera haurà servit per fer un partit de competició oficial i sobretot agafar embranzida per a la lliga, que és el que realment interessa, vista la classificació actual de l’equip. En aquest sentit, està clar que l’eliminatòria ha servit més al Mallorca que a l’Espanyol. Feia setmanes que no vèiem l’equip de Luis García pressionar tan bé com ho ha fet davant el de Vicente Moreno. Els dos tècnics, que segurament no tenen cap plet pendent, hauran motivat de diferent manera els futbolistes. L’Espanyol no ha entrat malament al partit, però aviat hem vist que les intencions dels mallorquinistes eren unes altres. En tot moment, han mostrat una concentració excel·lent, però en tota la segona part hi han posat una marxa més, i d’aquí el bon partit i la victòria. La pressió alta que han fet els homes més avançats, Prats, Amath i Dani Rodríguez, ha tingut premi amb dos gols a pilota aturada. Magnífic, el de Take Kubo, de falta directa, i bon cop de cap del mallorquí Abdon Prats a la sortida d’un dels córners consecutius que ha llançat el Mallorca. El gol de l’Espanyol gairebé ha estat una anècdota. Els lamentables especialistes del VAR han invertit cinc minuts a validar-lo quan per televisió s’ha vist a la primera que era legal. En definitiva, el tràmit de la Copa s’havia de passar i s’ha fet amb la millor nota. No hi ha dubte que és una victòria terapèutica que ha de servir per agafar confiança i moral per encarar la lliga.
