Ni el pitjor o millor guionista ho hauria previst d’aquesta manera: el Mallorca es deixa anar i fa que el Llevant guanyi el primer partit de la temporada, després de vint-i-set jornades, i el seu davanter, Soldado, s’estrena a la lliga. És evident: els mallorquinistes són especialistes a desbaratar estadístiques, però en contra seva.
Amb aquesta tercera decepció consecutiva, l’equip de García Plaza es converteix en un ferm candidat al descens; si més no, s’acosta molt perillosament a la zona calenta de la classificació. El mal partit al Ciutat de València és bo d’explicar: el Llevant hi ha posat un poc més d’intensitat, més veterania i més saber estar, sobretot amb el marcador a favor. Si a tot això hi afegim que Oliván ha tudat la millor oportunitat per empatar, amb un penós llançament des dels onze metres, està tot dit. No es pot xutar pitjor un penal com ho ha fet el lateral català. Un regal que el Llevant no s’esperava i que ha sabut administrar; fins i tot l’ha aprofitat per crear més perill a la porteria, ben defensada per Leo Roman en el seu debut a la Primera Divisió.
Tot i la derrota, el porter eivissenc no ha estat el pitjor d’un equip que mostra una alarmant falta d’idees ofensives i, per tant, de gol. Si a Eibar, a la Copa, va saber capgirar el resultat, al Ciutat de València, el poder de reacció ha estat nul.
L’ametlla que es va adreçar al Wanda Metropolitano, amb una clara victòria, ha tornat al seu estat natural, que no és altre que estar tombada. L’equip es va enlluernar amb una bona actuació, però de llavors ençà ha anat de rota batuda. Els vint punts queden estancats i el futur no es presenta amb cap llumet verd.
Ara tocarà la Copa contra un rival poc agradable i que té una altra dinàmica a la lliga, l’Espanyol de Vicente Moreno. Ja més enfora queda el compromís contra un equip que cada dia juga millor i que fa poc va golejar per cinc a zero precisament al Llevant, el Vila-real d’Unai Emery.
